Cobrar per aprendre<\/b><\/p>\n
Com tota hist\u00f2ria, aquesta t\u00e9 un principi. I l’inici d’aquesta hist\u00f2ria est\u00e0 en la crisi de fa uns anys i en les seves causes.<\/span><\/p>\n A principis d’aquest segle, els bancs es van tornar bojos, i van comen\u00e7ar a regalar diners, a donar-li diners a tothom que en demanava, en condicions fant\u00e0stiques, a retornar en tants anys com fes falta, i sense tenir massa en compte si la persona podria o no fer-hi front.<\/span><\/p>\n Per\u00f2, a qu\u00e8 va ser deguda aquesta bogeria col\u00b7lectiva? Qu\u00e8 va portar tots aquests senyors de corbata, estirats i conservadors, a caure en aquest sense-sentit?<\/span><\/p>\n En realitat no van fer-hi res, nom\u00e9s pujar a la onada que s’havia iniciat, mentre alg\u00fa cridava ‘Tonto el \u00faltimo!!!’, en la cacera de ‘clients’ als quals endossar diners. Per que els diners cremaven llavors… I ara tamb\u00e9.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 com es va iniciar la onada? Qu\u00e8 la va provocar?<\/span><\/p>\n <\/p>\n El monstre terrible<\/strong><\/p>\n Com tota hist\u00f2ria, aquesta ha de tenir un dolent. \u00c9s la por a aquest monstre el que va desfermar la onada de bogeria que va culminar amb la crisi, i de la que encara ara paguem les conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/span><\/p>\n I no en va… \u00c9s un monstre espant\u00f3s, prelat de l’apocalipsi, mare de tots els desastres (econ\u00f2mics, s’ent\u00e9n), la m\u00e9s esfere\u00efdora de les desgr\u00e0cies. Una cat\u00e0strofe de tal nivell, que la pitjor crisi imaginable no \u00e9s res m\u00e9s que una passatgera tempesta d’estiu…<\/span><\/p>\n Aquest monstre letal \u00e9s… la deflaci\u00f3…<\/span><\/p>\n Els atributs de la deflaci\u00f3 s\u00f3n de tots coneguts, encara que no est\u00e0 de m\u00e9s repassar-los…<\/span><\/p>\n B\u00e0sicament, la deflaci\u00f3 \u00e9s una baixada generalitzada de preus. Les causes poden ser diverses, per\u00f2 les conseq\u00fc\u00e8ncies s\u00f3n sempre les mateixes: acomiadaments, p\u00e8rdues a les empreses, tancaments, baixades de salari, i una disminuci\u00f3 dr\u00e0stica dels ingressos estatals.<\/span><\/p>\n En altres moments de la hist\u00f2ria, les deflacions han estat revulsives. Ara, simplement acabarien amb el m\u00f3n tal i com el coneixem.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 l’experiment no va sortir b\u00e9. L’onada es va estavellar contra la realitat: calia injectar diners per mantenir el creixement econ\u00f2mic. Per\u00f2 si has de pagar per aquests diners, i despr\u00e9s a m\u00e9s els has de tornar, llavors el creixement no \u00e9s sostenible.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 la idea de regalar diners va calar. I tant la FED primer, com el BCE despr\u00e9s, s’hi van apuntar a la moda.<\/span><\/p>\n Vuit anys de diners gratis per part de la FED han portat els estats units a una tasa d’atur envejable. El BCE porta ja dos anys amb el tipus d’inter\u00e8s al cero per cent. I sembla que va per llarg.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 les heretgies no acaben aqu\u00ed. La ‘Barra lliure’ de Draghi, que ha mantingut a ‘flote’ decenes de bancs europeus, ha vingut acompanyada de la m\u00e9s perf\u00eddica de les tra\u00efcions, una blasf\u00e8mia en tota la cara de l’ortodoxia liberal, m\u00e9s escandalosa fins i tot que les banyes de Leticia a Felip VI: la compra de deute als estat.<\/span><\/p>\n All\u00f2 que es fa jurar sobre la tomba de la mare a tot president del BCE, Draghi i dem\u00e9s ho han profanat. Els estats ja no viuen sotmesos a les inclem\u00e8ncies dels mercats. Ara, nom\u00e9s els hi cal anar a Brusel\u00b7les a omplenar la cistella de milions d’euros acabats de sortir del forn. I el que \u00e9s millor: gratis.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Actualment, gaireb\u00e9 un 23% del deute de l’estat espanyol pertany al BCE, i afirmacions semblants es poden fer de la resta d’estats de la CEE. A hores d’ara, ja podem parlar d’addicci\u00f3 dels estats al ‘dopatge’ de Draghi, una addicci\u00f3 que no podran abandonar f\u00e0cilment. No nom\u00e9s aix\u00f2… Com en tota drogodepend\u00e8ncia que vulgui ser anomenada com a tal, no pot existir res semblant a un estat d’estabilitat, sin\u00f3 que el ionki cada cop ha de voler m\u00e9s, i m\u00e9s, i m\u00e9s…<\/span><\/p>\n <\/p>\n Per\u00f2 no ens hem d’oblidar de la q\u00fcesti\u00f3 que ens ha portat aqu\u00ed… Est\u00e0vem fugint d’un monstre, te’n recordes? Aquest monstre \u00e9s la deflaci\u00f3… I encara ens persegueix…<\/span><\/p>\n <\/p>\n L’onada a la que es va pujar l’economia mundial a principis de segle va acabar en un tsunami ca\u00f2tic, on van acudir amb urg\u00e8ncies el BCE i la FED per ajudar als supervivents a continuar en la seva fugida. Han baixat els tipus d’inter\u00e8s fins el zero per cent, i estan comprant el deute als estats (i a les empreses)… Per\u00f2… qu\u00e8 passar\u00e0 quan tot el deute (o una part prou significativa) estigui en mans del BCE? Quan ja sigui impossible continuar comprant deute? Les dues eines que t\u00e9 el BCE s\u00f3n la compra de deute i la baixada del tipus d’inter\u00e8s… Si el tipus d’inter\u00e8s ja no es pot baixar m\u00e9s… qu\u00e8 passar\u00e0? Ens atrapar\u00e0 el monstre?<\/span><\/p>\n <\/p>\n En uns quinze anys el BCE ser\u00e0 posse\u00efdor de m\u00e9s del 90% del deute de l’estat espanyol (i de la resta de pa\u00efsos de la CEE, es clar), deute que s’haur\u00e0 incrementat molt\u00edssim (fins a m\u00e9s de dues vegades el PIB en el cas de l’estat espanyol), per\u00f2 la deflaci\u00f3 continuar\u00e0 trepitjant-nos els talons…<\/span><\/p>\n <\/p>\n Qu\u00e8 far\u00e0 llavors el BCE (o la FED, el banc central que noti abans l’al\u00e8 del monstre al clatell)? Llen\u00e7ar\u00e0 la tovallola? Abandonar\u00e0, es resignar\u00e0 a lo inevitable? No! Encara t\u00e9 una \u00faltima carta, una \u00faltima arma desesperada, extremadament potent, per\u00f2 de conseq\u00fc\u00e8ncies imprevisibles…<\/span><\/p>\n Baixar el tipus d’inter\u00e8s<\/strong><\/p>\n Obvi. Si nom\u00e9s pot fer dues coses, i una ja no funciona, doncs nom\u00e9s li queda l’altre…<\/span><\/p>\n Per\u00f2 un moment! El tipus d’inter\u00e8s est\u00e0 al 0%!!! Ja no pot baixar m\u00e9s!<\/span><\/p>\n O s\u00ed?<\/span><\/p>\n <\/p>\n Per sort o per desgr\u00e0cia, els n\u00fameros negatius es coneixen ja des de temps de Brahmagupta, i sabem que per sota del 0 hi ha el -1, i despr\u00e9s el -2, i despr\u00e9s el -3, i aix\u00ed successivament fins l’infinit, o fins que ens cansem, sigui lo que sigui que passi primer.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 abans del -1 hi ha el -0,25… A aquestes al\u00e7ades (estem parlant a 15-20 anys vista), l’euribor ja haur\u00e0 flirtejat puntualment m\u00e9s enll\u00e0 del -0,5 (o fins i tot del -0,7), amb la qual cosa, una baixada d’un quart de punt en el preu del diner podr\u00e0 fins i tot semblar moderada.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 no ho veuran aix\u00ed els defensors de l’estatus quo universal, que veuran en la mesura poc menys que la implantaci\u00f3 del comunisme a nivell mundial, o la conversi\u00f3 d’Europa en una comuna hippie.<\/span><\/p>\n Sota les virulentes pressions a qu\u00e8 ser\u00e0 sotm\u00e8s, l’hereu de Dragghi es veur\u00e0 obligat a rectificar. I despr\u00e9s de pocs mesos en els quals els afortunats prestataris del BCE s’hauran trobat amb uns ingressos inesperats, el preu del diner, 20 anys m\u00e9s tard, recuperar\u00e0 la tasa positiva. I autom\u00e0ticament els estats m\u00e9s endeutats entraran en fallida…<\/span><\/p>\n Si per aquesta \u00e8poca Catalunya encara no ha assolit la independ\u00e8ncia (cosa que espero i desitjo succeeixi abans, per b\u00e9 de tots), tindr\u00e0 en aquell moment una oportunitat \u00fanica per fer-ho (un d’aquests ‘momentus’ que diu el President Torra).<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s de la desintegraci\u00f3 d’un parell d’estats importants (Espanya segur, i despr\u00e9s It\u00e0lia o Fran\u00e7a), els poders f\u00e0ctics econ\u00f2mics, tan agressius poques setmanes abans, pregaran caritativament al totpoder\u00f3s BCE que si us plau torni a portar-los per la senda de la veritat i els mantingui allunyats del monstre de la deflaci\u00f3, i de la suspensi\u00f3 de pagaments dels estats, amen. I el tipus d’inter\u00e8s haur\u00e0 trencat la barrera psicol\u00f2gica, i en poc temps pujar\u00e0 (o baixar\u00e0, millor dit) a valors simplement inconcebibles per a la nostra ment. I la societat comen\u00e7ar\u00e0 a caminar per un mon nou. Un mon on, si demanes diners, cobrar\u00e0s interessos (i si tens diners, en pagar\u00e0s, \u00f2bviament).<\/span><\/p>\n <\/p>\n Per\u00f2… com ser\u00e0 aquest mon? Anem a mirar-lo pel foradet de pany de la nostra m\u00e0quina del temps\u2026<\/span><\/p>\n <\/p>\n Estem al 2040\u2026 I sabem algunes coses\u2026 No hi hauran vehicles privats, o molts pocs. A les ciutats, poqu\u00edssims (nom\u00e9s els molt rics, futbolistes i alg\u00fa m\u00e9s). Als pobles, algun m\u00e9s, per\u00f2 sobre tot relacionats amb l\u2019agricultura o la ind\u00fastria. Ens despla\u00e7arem en vehicles p\u00fablics el\u00e8ctrics i aut\u00f2noms, que ens vindran a recollir a la porta de casa i ens portaran fins el nostre dest\u00ed, d\u2019on ens recolliran a l\u2019hora acordada per tornar cap a casa. Per\u00f2 aquest fet, la veritat \u00e9s que ens interessa ben poc ara mateix.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Nosaltres, us recordo, estem fugint de la deflaci\u00f3. I pujar en un vehicle el\u00e8ctric, per molt intel\u00b7ligent que sigui, no s\u00e9 si ens servir\u00e0 de gaire\u2026<\/span><\/p>\n <\/p>\n Centrem-nos en el m\u00f3n del treball. Durant aquests vint anys en qu\u00e8 el BCE ha estat mantenint amb respiraci\u00f3 assistida els estats europeus, el principal destinatari de tota aquest deute galopant ha estat fonamentalment el mercat laboral. Aquest \u00e9s un element clau per a qu\u00e8 l\u2019economia funcioni. I que l\u2019economia funcioni, \u00e9s l\u2019\u00fanic que ens allunya del monstre de la inflaci\u00f3. <\/span><\/p>\n L\u2019economia i el creixement econ\u00f2mic, en el m\u00f3n liberal, es basa en el consum. I per consumir, els anomenats \u2018consumidors\u2019 necessiten dues coses: productes atraients (o necessaris) i diners.<\/span><\/p>\n En el m\u00f3n actual, els ingresos, excepte en casos espec\u00edfics, provenen del treball. I s\u00f3n aquests ingressos els que engrasen l\u2019economia. Per\u00f2 la m\u00e0 d\u2019obra humana \u00e9s, des de fa temps, i cada cop m\u00e9s, deficit\u00e0ria. Les m\u00e0quines, els robots, els sistemes aut\u00f2noms expulsen poc a poc a les persones del mercat del treball. I fora del mercat del treball, est\u00e0s fora del consum. I sense consumidors, no hi ha consum.<\/span><\/p>\n La \u2018soluci\u00f3 provisional\u2019 aportada per les diferents administraci\u00f3 ha estat una sola: donar diners. Primer, fins la crisi, amb pr\u00e9stecs directes als consumidors, per despr\u00e9s, finan\u00e7ar directament els estats, i aquests, gastar els diners en subsidis, pensions, sous a funcionaris i ajudes a la contractaci\u00f3 a empreses. <\/span><\/p>\n <\/p>\n Estem al 2040. Ja fa anys que l\u2019estat ha posat en marxa lleis que obliguen a una contractaci\u00f3 m\u00ednima a les empreses, en base a la seva facturaci\u00f3. I aquestes, sovint, s\u2019estimen m\u00e9s pagar alg\u00fa per que es quedi a casa seva, i estalviar-se aix\u00ed els costos d\u2019infraestructures, gesti\u00f3 i supervisi\u00f3 que un treballador comporta.<\/span><\/p>\n Tot dintre d\u2019un clima de tensions insostenibles amb els sous, amb una forta tend\u00e8ncia a la baixa, que requereix cada cop de m\u00e9s esfor\u00e7os econ\u00f2mics per part del govern contenir.<\/span><\/p>\n <\/p>\n En un moment donat, davant aquesta situaci\u00f3 grotesca de gent pagada per quedar-se a casa, de llocs de treball poc atractius, de manca d\u2019expectatives laborals, que comporta com a conseq\u00fc\u00e8ncia tamb\u00e9 la manca d\u2019inter\u00e8s en els estudis i la formaci\u00f3, arrossegant tamb\u00e9 al cercle vici\u00f3s el sistema educatiu i en especial les universitats, una iniciativa va comen\u00e7ar a trobar un espai propi. Els diners que les empreses destinaven a pagar a la gent per que es qued\u00e9s a casa seva (diners que en part eren proporcionats directa o indirectament per l\u2019estat), van ser condicionats a la realitzaci\u00f3 de cursos. Mica en mica, aquesta iniciativa va anar prosperant. Permetia extreure gent del mercat laboral (reduint aix\u00ed les demandes de feina, i permetent una contenci\u00f3 m\u00e9s f\u00e0cil de la daballada de sous), era m\u00e9s econ\u00f2mic que emplear-los, i a m\u00e9s, permetia sostenir el sistema educatiu.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Un m\u00f3n d\u2019esclaus<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Esclau \u00e9s aquell que ha de treballar en contra de la seva voluntat. I l\u2019esclau m\u00e9s trist, \u00e9s aquell que no ho sap. O dit d\u2019una altre manera, el millor esclau \u00e9s el que creu que no ho \u00e9s. <\/span><\/p>\n <\/p>\n Per\u00f2 quan els esclaus deixen de ser necessaris\u2026 qu\u00e8 fer amb ells? En aquesta hist\u00f2ria, els esclaus no sabien que ho eren. I treballaven per que realment pensaven que era la seva obligaci\u00f3. I per que clar, si no treballaven, es morien de gana. Per\u00f2 tots eren esclaus (m\u00e9s o menys si m\u00e9s no). O dit d\u2019una altre manera\u2026 eren esclaus per voluntat pr\u00f2pia, no per voluntat de ning\u00fa m\u00e9s. La voluntat que els havia fet esclaus, no pertanyia a ning\u00fa (ning\u00fa viu en qualsevol cas), si no que es mantenia en la cultura per pr\u00f2pia in\u00e8rcia.<\/span><\/p>\n <\/p>\n I ara, quan aquests esclaus comencen a fer nosa, a molestar, a donar m\u00e9s feina de la que treuen, cal \u2018alliberar-los\u2019. <\/span><\/p>\n <\/p>\n Per\u00f2 els experiments fets amb la RBU o iniciatives semblants no han donat els resultats esperats. L\u2019\u00e9sser hum\u00e0, privat d\u2019all\u00f2 que ha donat ra\u00f3 de ser a la seva exist\u00e8ncia, queda orfa de referents, i l\u2019\u00edndex de depressions, malalties mentals, su\u00efcidis i d\u2019altres trastorns s\u2019ha disparat significativament en els col\u00b7lectius amb els que s\u2019ha practicat el \u2018cobrar sense treballar\u2019.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Per una altre banda, l\u2019ordre que ha proporcionat tradicionalment el treball, i la facilitat per al control social que ha aportat, no s\u00f3n f\u00e0cilment substitu\u00efbles.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Estudiar per aconseguir un treball nom\u00e9s t\u00e9 sentit si l\u2019esfor\u00e7 necessari \u00e9s viable i si les possibilitats s\u00f3n reals. Per\u00f2 quan no cal aconseguir un treball, estudiar, aprendre, respon a una simple motivaci\u00f3: el plaer d\u2019aprendre. I si s\u2019estableix un salari, un sou per estudiar, per aprendre, no necess\u00e0riament o si m\u00e9s no, no completament vinculat als resultats, s\u2019aconsegueix tancar el cercle. Es mant\u00e9 la figura del consumidor, a l\u2019hora que es posibilita la desaparici\u00f3 de l\u2019esclau. S\u2019incentiva abandonar el mercat laboral, sostenint aix\u00ed els salaris, i es fa factible que les persones que desenvolupin les pitjors feines, cobrin una remuneraci\u00f3 en conson\u00e0ncia, en lloc de ser for\u00e7ada a treballar en condicions d\u2019explotaci\u00f3.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Les empreses s\u2019alliberen de les problem\u00e0tiques associades als treballadors. Es flexibilitzen les lleis laborals i, per a contractar a les persones necess\u00e0ries, caldr\u00e0 oferir alguna cosa m\u00e9s que un bon sou.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Per\u00f2\u2026 d\u2019on surten els diners?<\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00c9s l\u2019eterna pregunta\u2026 D\u2019on surten els diners per pagar a tota aquesta gent que no estar\u00e0 treballant, que no estar\u00e0 produ\u00efnt?<\/span><\/p>\n <\/p>\n Recapitulem la nostra hist\u00f2ria\u2026 Hem seguit dos fils diferents, encara que paral\u00b7lels i entrelligats. Mentre per una banda es passava d\u2019obligar a les empreses a contractar, aquestes \u2018pagaven\u2019 a la gent per no fer res, i finalment s\u2019arribava al comprom\u00eds equidistant de pagar un sou per aprendre, per una altre, el deute dels estats no parava de cr\u00e8ixer fins for\u00e7ar els bancs centrals a trencar la barrera del 0%.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Situem-nos de nou en l\u2019any 2040-2045\u2026 Fins aquest moment, el canvi laboral ha estat finan\u00e7at per l\u2019increment del deute, el cost nul d\u2019aquest nou deute i,en menor mesura, per les pujades d\u2019impostos a la propietat. Per\u00f2 un cop ha caigut el mur psicol\u00f2gic del 0%, tot canvia, tot s\u2019accelera i es revoluciona.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Posem per exemple un estat com l\u2019espanyol. Amb un deute (com actualment) d\u2019un PIB i pico i un tipus d\u2019inter\u00e8s al BCE de, posem-ne per cas, un 3%, els pressupostos generals \u2018patirien\u2019 un increment d\u2019un 10%, nom\u00e9s en els ingressos que el deute comportaria. Si el deute fos de 2,5 PIB, l\u2019increment seria del 25%, i aix\u00ed successivament. I el mateix passaria amb el tipus d\u2019inter\u00e9s. Com m\u00e9s baix sigui, m\u00e9s ingressos per a l\u2019estat.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Per\u00f2\u2026 quin deute pot tenir un estat? I fins a quins nivells es pot baixar el tipus d\u2019inter\u00e8s? On estan els l\u00edmits?<\/span><\/p>\n Els l\u00edmits de la dem\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n La pregunta que ens plantegem, on estaran els l\u00edmits quan tot aix\u00f2 succeiexi, podem perfectament aplicar-la a la situaci\u00f3 actual. On est\u00e0 el l\u00edmit del deute dels pa\u00efsos, i el del tipus d\u2019inter\u00e8s. I la resposta \u00e9s la mateixa. Els valors de deute i de tipus d\u2019inter\u00e8s s\u00f3n els que s\u00f3n, per que aix\u00ed hi ha equilibri. Aix\u00ed, la cosa va rutllant. Quan comen\u00e7a a no rutllar, es canvien coses, fins que tot torna a rutllar de nou de forma m\u00e9s o menys acceptable.<\/span><\/p>\n El banc central limitar\u00e0 al m\u00e0xim el deute als pa\u00efsos, i intentar\u00e0 no baixar el tipus d\u2019inter\u00e9s si \u00e9s possible. Per\u00f2 la b\u00e8stia inflacion\u00e0ria tornar\u00e0 a treure el nas, i continuaran havent-hi canvis.<\/span><\/p>\n Molt b\u00e9. Hem fet un recorregut intens per un bon tros de la nostra hist\u00f2ria contempor\u00e0nia i immediatament futura. Et convido ara a reposar un moment i a observar amb calma el m\u00f3n que es desenvolupa davant els nostres ulls. Estats que s\u2019endeuten, i malgrat aix\u00f2, cada cop s\u00f3n m\u00e9s rics. I inverteixen aquests diners en ser m\u00e9s poderosos (la riquesa sense poder \u00e9s in\u00fatil i avorrida). I clar, el poder \u00e9s f\u00e0lic i t\u00e9 forma de misil. I els estats gasten veritables burrades en armament cada cop m\u00e9s sofisticat, i en intentar que el ve\u00ed no sigui tan poder\u00f3s com ell. Per\u00f2 el monstre aguaita, i el diner continua fluint. L\u2019escalada militar no afluixa, creix la tensi\u00f3 i al final\u2026 Flushhh!!!! La hist\u00f2ria humana s\u2019esvaeix en un instant fuga\u00e7 i esplendor\u00f2s, com un misto enc\u00e8s en meitat de la nit, per despr\u00e9s no deixar ni el record de la seva exist\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n O potser ens hem deixat alguna cosa pel cam\u00ed\u2026<\/span><\/p>\n Tornem una mica enrere, a veure qu\u00e8 ens ha pogut passar per alt\u2026 Ah, mira! All\u00e0, sota el Pirineu! Aquells catalans, que fan coses\u2026 Guaita qu\u00e8 fan ara.<\/span><\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 dels grans estats europeus tradicionals, antigues metr\u00f2poli colonialistes i imperis d\u2019impressionant abast, petites regions es desenvolupen i evolucionen al marge, gaireb\u00e9 en un univers paral\u00b7lel, on les persones s\u00f3n m\u00e9s importants que la naci\u00f3 o la \u2018madre patria\u2019. S\u00f3n els Estonia, Eslovenia, Dinamarca, Isl\u00e0ndia, Su\u00e8cia i molts m\u00e9s. S\u00f3n pa\u00efsos petits, que han renunciat a exhibir el seu orgull nacional amb superioritat, i es preocupen de coses m\u00e9s senzilles, com del veritable benestar de la seva poblaci\u00f3. En aquests pa\u00efsos comencen a n\u00e8ixer a finals del segle XX, principis d\u2019aquest, moviments de refermament democr\u00e0tic, com la rep\u00fablica digital d\u2019Est\u00f2nia, o el Partit Pirata que va sorgir a Su\u00e8cia i es va extendre a altres pa\u00efssos. Iniciatives que busquen la participaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 en la pol\u00edtica, la transpar\u00e8ncia de la gesti\u00f3 administrativa, i el benestar de la poblaci\u00f3. A aquest moviment allunyat de les proclames nacionalistes d\u2019altres estats amb m\u00e9s pedigr\u00ed, s\u2019afegeix l\u2019aportaci\u00f3 catalana i la seva Rep\u00fablica Digital Nadiua, un nou invent, basat en experi\u00e8ncies pr\u00e8vies (com la d\u2019Est\u00f2nia), que ara vol permetre l\u2019exist\u00e8ncia de la Rep\u00fablica Catalana amb independ\u00e8ncia d\u2019all\u00f2 que li vingui a b\u00e9 fer a l\u2019estat espanyol i dels escarafalls dels colons que ocupen el territori.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Per ser ciutad\u00e0 d\u2019aquesta nova rep\u00f9blica, nom\u00e9s calia emplenar un formulari i fer una validaci\u00f3 biom\u00e8trica. D\u2019aquesta forma, tota aquella persona que es sent\u00eds catalana, o que simplement volgu\u00e9s formar part d\u2019aquella rep\u00fablica, podia fer els tr\u00e0mits i autom\u00e0ticament es convertia en ciutad\u00e0 de la rep\u00fablica, amb tots els drets i deures corresponents.<\/span><\/p>\n El desenlla\u00e7 d\u2019aquesta iniciativa va ser bastant accidentat, i tampoc treu cap a aquesta hist\u00f2ria, per\u00f2 s\u00ed que va suposar un referent sobre com es podia organitzar una societat on les persones cobraven diners pel sol fet d\u2019estudiar.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Dintre dels debats per establir l\u00edmits a l\u2019endeutament dels pa\u00efsos que fossin justos per tothom, i tamb\u00e9 clars, i que premiessin la gesti\u00f3, es va proposar tenir en compte el nombre d\u2019habitants de l\u2019estat. La proposta tenia sentit, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019alertava dels perills que suposava.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Com m\u00e9s avan\u00e7aven els debats, i m\u00e9s clar estava que calia prendre una decissi\u00f3, m\u00e9s addesions guanyava la vinculaci\u00f3 del deute amb la poblaci\u00f3 (i no, per exemple, amb el PIB, la superf\u00edcie del territori, o qualsevol altre factor). Per\u00f2 per contrarrestar els perills que comportava, es va arribar a la conclusi\u00f3 que la nacionalitat de les persones no podia ser obligat\u00f2ria de cap de les maneres, sin\u00f3 que havia de ser un dret, i que havia de ser escollida per la pr\u00f2pia persona, igual que s\u2019escull (m\u00e9s o menys) la religi\u00f3, la ideologia pol\u00edtica, l\u2019equip de futbol o el color de les sabates.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Com en la pionera rep\u00fablica digital nadiua catalana, la poblaci\u00f3 va poder gaudir del dret de poder escollir a quin pa\u00eds volien pertanyer, segons el que aquest pa\u00eds significava per a ells, i tot el que els hi podia oferir. Es convertia aix\u00ed la pr\u00f2pia nacionalitat en un producte de consum m\u00e9s, i obligava els estats a cuidar amb mimo la seva poblaci\u00f3, per evitar el pitjor que li podia passar a un estat: la desertitzaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Quan un estat descuidava els seus \u2018feligresos\u2019, aquests comen\u00e7aven a migrar \u2018virtualment\u2019, a canviar de nacionalitat com qui canvia de companyia de m\u00f2vil. Per\u00f2 no canviaven de lloc de resid\u00e8ncia en els diferents espais tipus Shogen que s\u2019anaven creant. A menys habitants, menys deute, i l\u2019estat havia de retornar la difer\u00e8ncia, perdent en conseq\u00fc\u00e8ncia ingresos.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Els mastod\u00f2ntics estats tradicionals, enrocats en el seu orgull patri, acabaven convertits en p\u00e0rams deserts, obligats a vendre o llogar territoris i infraestructures a altres nacions per fer front als deutes contrets. <\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Cobrar per aprendre Com tota hist\u00f2ria, aquesta t\u00e9 un principi. I l’inici d’aquesta hist\u00f2ria est\u00e0 en la crisi de fa uns anys i en les seves causes. A principis d’aquest segle, els bancs es van tornar bojos, i van comen\u00e7ar a regalar diners, a donar-li diners a tothom que en demanava, en condicions fant\u00e0stiques, a … Continua la lectura de Un sou per aprendre<\/span>