Va ser una bona estrat\u00e8gia de cara a l’opini\u00f3 p\u00fablica. Davant el previst rebuig social a la substituci\u00f3 dels repartidors per vehicles aut\u00f2noms, amb la conseq\u00fcent destrucci\u00f3 de llocs de treball, Amazon va posar en marxa una sorprenent i atrevida iniciativa…<\/p>\n\n\n\n
Amb la voluntat de deixar clar que la substituci\u00f3 no responia a interessos econ\u00f2mics, es van destinar els estalvis en sous que suposaria la mesura en engegar diferents accions socials.<\/p>\n\n\n\n
La de m\u00e9s impacte va ser la dels sous rob\u00f2tics: quan en una ciutat es substituia un repartidor per un vehicle aut\u00f2nom, s’engegava un proc\u00e9s de selecci\u00f3, i quatre o cinc persones (clients d’Amazon que complien tot un seguit de requisits) passaven a rebre entre 350 i 450 euros mensuals.<\/p>\n\n\n\n
En un primer moment, milers de persones es van beneficiar d’aquesta mesura, i l’\u00e8xit de la mateixa va se tal, que no nom\u00e9s va ofegar les t\u00edmides protestes de les associacions de transportistes, sin\u00f3 que fins i tot va provocar un moviment social que pressionava per una major robotitzaci\u00f3 de l’empresa, amb els seus corresponents ‘sous rob\u00f2tics’. <\/p>\n\n\n\n
Progressivament, els sous rob\u00f2tics es van anar consolidant i extenent, no nom\u00e9s als vehicles aut\u00f2noms, si no tamb\u00e9 als robots de magatzem, de log\u00edstica i de manteniment. Aquests ‘sous rob\u00f2tics’ no nom\u00e9s comportaven el dret a un pagament mensual establert. Tamb\u00e9 a saber quin era el robot que proporcionava el sou, i a visitar-lo en el seu lloc de treball. Tamb\u00e9 a supervisar les tasques que el robot porta a terme, el seu estat, les seves reparacions i, fins i tot, a aplicar certes personalitzacions o millores.<\/p>\n\n\n\n
Els beneficiats per aquest sou rob\u00f2tic van comen\u00e7ar a ser anomenats ‘amazonians’.<\/p>\n\n\n\n
Bancs BigTech<\/strong><\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s del poc \u00e8xit del projecte bancari de Google, la companyia va seguir els passos de Facebook, i va posar en marxa una nova criptomoneda. <\/p>\n\n\n\n En paral\u00b7lel, la companyia havia pres bona nota de la iniciativa d’Amazon amb el sou rob\u00f2tic, i va aplicar-lo per mitigar els conflictes originats amb l’expansi\u00f3 del seu servei de taxis aut\u00f2noms. Per\u00f2 en lloc de fer els pagaments en euros o dolars, va utilitzar la seva pr\u00f2pia criptomoneda.<\/p>\n\n\n\n Amazon Bank<\/strong><\/p>\n\n\n\n Amazon tamb\u00e9 va impulsar la seva pr\u00f2pia criptomoneda, la qual cosa encara va fer encara m\u00e9s gran la disponibilitat de liquidesa de l’empresa.<\/p>\n\n\n\n Coincidien llavors un model de negoci de rendibilitat s\u00f2lida i prolongada projecci\u00f3 de creixement encara, amb una criptomoneda potent, s\u00f2lida i fortament demandada.<\/p>\n\n\n\n En aquest moment, i aprofitant l’experi\u00e8ncia amb els sous rob\u00f2tics, Amazon va engegar el seu programa de renda m\u00ednima. Primer nom\u00e9s en un grapat d’estats, i despr\u00e9s en pa\u00efsos de tots els continents, Amazon va establir un programa d’ajudes socials en krams (la seva criptomoneda), que va ser replicat primer per Google, i despr\u00e9s per Facebook, Baidu, etc…<\/p>\n\n\n\n Aquestes criptomonedes BigTech, a difer\u00e8ncia de BitCoin, eren gestionades per una entitat (la BigTech corresponent) i, malgrat els bilions d’operacions di\u00e0ries, aquests diners virtuals no surtien mai dels servidors de l’organitzaci\u00f3 mare.<\/p>\n\n\n\n Les BigTech ho sabien tot de les seves monedes. Podien tra\u00e7ar totes i cadascuna d’elles, unitat per unitat. Poc temps m\u00e9s tard, una dona italiana rebia el certificat d’aprovaci\u00f3 de l’ajuda que sumava el primer mili\u00f3 d’aquestes rendes m\u00ednimes.<\/p>\n\n\n\n Estats i la crisi del COVID-19<\/strong><\/p>\n\n\n\n Mentre que el creixement dels beneficis dels comptes de resultats de les BigTechs no semblaven perdre pistonada, els balan\u00e7os dels grans estats europeus adquirien un intens i consolidad to vermell.<\/p>\n\n\n\n En especial a l’estat espanyol… <\/p>\n\n\n\n Endeutament desbocat, atur, envelliment de la poblaci\u00f3…<\/p>\n\n\n\n Un sistema sanitari colapsat. Un sistema educatiu desmantelat, portat a la seva m\u00ednima expressi\u00f3, a una mera caricatura. Reducci\u00f3 dr\u00e0stica de funcionaris, de prop del 70%. Retallada de les pensions d’un 50%. I clar, conflicte social, demandes, den\u00fancies, repressi\u00f3… I un embarrament sist\u00e8mic amb un sistema judicial sota m\u00ednims, polititzat, degradat i corromput.<\/p>\n\n\n\n En el programa Amazon Prime, des de feia alguns anys, s’incloia una asseguran\u00e7a d’assessorament jur\u00eddic. Davant la intenci\u00f3 de l’administraci\u00f3 espanyola, dins la seva desesperada creuada impositiva per aconseguir recursos econ\u00f2mics, de gravar el ‘sou rob\u00f2tic’ amb un nou impost sobre les ‘donacions no familiars’, les consultes al servei jur\u00eddic van abundar, cosa que va portar a Amazon a engegar una iniciativa conjunta de protecci\u00f3 dels seus Amazonians, que va acabar al tribunal de just\u00edcia de la uni\u00f3 europea.<\/p>\n\n\n\n Davant l’enquistament de la disputa, l’estat espanyol va comen\u00e7ar a prendre mesures, com la retirada de prestacions als Amazonians. Aquests ciutadans van quedar segons els casos, sense cobertura sanit\u00e0ria, sense subsidi d’atur o sense jubilaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n En una guerra ja oberta i declarada, Amazon es va fer c\u00e0rrec d’aquestes prestacions, construint a la pr\u00e0ctica una xarxa paral\u00b7lela d’estructures d’estat del benestar dintre del propi estat.<\/p>\n\n\n\n La situaci\u00f3 econ\u00f2mica de l’estat espanyol, en fallida t\u00e8cnica i a un pas de la suspensi\u00f3 de pagaments, va facilitar el desenvolupament de les negociacions i trobar una soluci\u00f3 ‘satisfact\u00f2ria’ a l’atzucat, amb el acceptaci\u00f3 d’un nou estatus per als anomenats Amazonians, i el reconeixement de la BigTetch com el primer estat virtual del m\u00f3n.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Va ser una bona estrat\u00e8gia de cara a l’opini\u00f3 p\u00fablica. Davant el previst rebuig social a la substituci\u00f3 dels repartidors per vehicles aut\u00f2noms, amb la conseq\u00fcent destrucci\u00f3 de llocs de treball, Amazon va posar en marxa una sorprenent i atrevida iniciativa… Amb la voluntat de deixar clar que la substituci\u00f3 no responia a interessos econ\u00f2mics, … Continua la lectura de El dia que amazon va comen\u00e7ar a regalar diners als seus clients<\/span>
Per evitar expeculaci\u00f3 i donar dinamisme al mercat, carregaven comissions als usuaris que mantenien un saldo elevat al seu compte.<\/p>\n\n\n\n