{"id":287,"date":"2020-08-28T12:45:48","date_gmt":"2020-08-28T12:45:48","guid":{"rendered":"https:\/\/manelmoles.net\/?p=287"},"modified":"2020-08-28T12:48:40","modified_gmt":"2020-08-28T12:48:40","slug":"la-nova-crisi-i","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/manelmoles.net\/?p=287","title":{"rendered":"La nova crisi (I)"},"content":{"rendered":"\n

Una finestra al futur<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Finals any 2025… malgrat la ingent quantitat de diners introdu\u00efts a l’economia durant la crisi de la COVID-19 i d’unes primeres xifres de creixement que generaven un optimisme moderat, finalment no es van produir els resultats esperats, i el PIB de l’eurozona s’estancava, mentre el deute p\u00fablic dels estats creixia lenta per\u00f2 inexorablement…<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, el deute de Fran\u00e7a pujava al 140% del PIB nacional… El d’It\u00e0lia, fins el 190%, i el de l’estat espanyol, especialment afectat per la contundent caiguda de turisme mundial i pels rebrots de la malaltia, consolidada ja com a estacional, al 245% del seu producte interior.<\/p>\n\n\n\n

Entre els pa\u00efsos del nord d’Europa havia crescut l’animadversi\u00f3 cap a l’estat espanyol, el m\u00e9s endeutat i, a ulls d’aquestes societats, el menys comprom\u00e8s en treballar per resoldre els seus problemes. Davant les constants demandes d’ajudes per part del govern espanyol, les condicions de la CEE cada cop eren m\u00e9s dures, i exigien contrapartides estructurals que encara agreujaven m\u00e9s la situaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La polititzada sent\u00e8ncia del constitucional alemany, considerant contr\u00e0ria al dret bancari la pr\u00e0ctica del BCE de compra massiva de deute nacional en el mercat secundari que va provocar una setmana negra en la borsa mundial i va portar al tancament de tots els parkets, va servir de catalitzador (i excusa) per a la presa de mesures dr\u00e0stiques.<\/p>\n\n\n\n

Davant la impossibilitat de qu\u00e8 Espanya i It\u00e0lia (les m\u00e9s afectades) tornessin el deute adquirit pel BCE, i de la cat\u00e0strofe que suposaria la sortida d’Alemanya de la CEE (les mesures que exigia el constitucional, una o l’altre, per tornar a ‘la legalitat’, es va optar per l’abandonament de l’euro per part de les pot\u00e8ncies mediterr\u00e0nies, tornant a les seves monedes nacionals anteriors a l’euro. Comprarien el seu deute en moneda nacional (que el BCE guardaria en un calaix sota clau durant tant de temps com fos necessari) i mantindrien la seva pertinen\u00e7a a la UE, per\u00f2 amb la seva pr\u00f2pia moneda.<\/p>\n\n\n\n

Aquests canvis no van ser acceptats pels governs itali\u00e0 ni espanyol, fortament pressionats per l’oposici\u00f3 pol\u00edtica i les protestes al carrer, portant la situaci\u00f3 a un bloqueig institucional que s’allarg\u00e0 per mesos, donant aix\u00ed el tret de sortida a la nova crisi, la de m\u00e9s impacte i conseq\u00fc\u00e8ncies de totes les viscudes fins a aquest moment.<\/p>\n\n\n\n

Una crisi m\u00e9s?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria pot ser aquesta, o pot ser qualsevol altre. Pot passar a Europa, a EEUU, a Brasil o a Corea del Sud. De fet, segurament a tot arreu succeiran esdeveniments que portaran cap el mateix desenlla\u00e7: l’adveniment d’una nova crisi, molt m\u00e9s virulenta que les dues que hem viscut recentment.<\/p>\n\n\n\n

Crisis que responen totes a una mateixa ra\u00f3, un desajustament de fons que no sabem (o no volem) identificar i resoldre.<\/p>\n\n\n\n

La tend\u00e8ncia \u00e9s sempre la de tornar a all\u00f2 conegut, a l’esquema econ\u00f2mic tradicional, el creixement econ\u00f2mic, la plena ocupaci\u00f3, la formaci\u00f3, la productivitat i la competitivitat, conven\u00e7uts en qu\u00e8, malgrat els canvis, les lleis que regeixen l’economia mundial es mantenen inalterables.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta creen\u00e7a en unes lleis inalterables respon a una necessitat de mera superviv\u00e8ncia… per que, si la base canvia, qu\u00e8 passa amb tota la resta? S\u00f3n tants els aspectes socials que queden q\u00fcestionats, que \u00e9s millor, m\u00e9s senzill, aferrar-se a la convicci\u00f3 en unes bases s\u00f2lides i immutables, i ignorar totes les senyals d’alarma.<\/p>\n\n\n\n

Breu rep\u00e0s hist\u00f2ric (molt per sobre)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Breu, i sense anar gaire enrere (ja tindrem temps per analitzar en m\u00e9s profunditat i per comparar dos models de societat que no tenen res a veure), nom\u00e9s fins fa uns vint-trenta anys… La crisi immobili\u00e0ria dels noranta, la desfeta de les .com de 2001, la gran recessi\u00f3 del 2008, i ara, la de la COVID-19, no s\u00f3n crisis individuals, a\u00efllades i independents, ni tampoc el resultat d’errors puntuals o d’accions poc intel\u00b7ligents (encara que sempre hi ha una mica de tot).<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n, igual que la crisi que ens atrapar\u00e0 en quatre o cinc anys, conseq\u00fc\u00e8ncia d’una constant injecci\u00f3 de capital en l’economia. O m\u00e9s aviat, de l’increment constant del valor monetari en circulaci\u00f3 a l’economia. No \u00e9s nom\u00e9s la ingent quantitat de diners posats en circulaci\u00f3 per bancs i institucions financeres (que tamb\u00e9). La capacitat productiva de la societat tecnol\u00f2gica (al marge de preus) \u00e9s simplement colosal, i aix\u00f2 es reflecteix en un impressionant volum de valor intentant trobar canals pels quals fluir en l’economia mundial. Aix\u00ed mateix, la tecnologia ha perm\u00e8s accelerar les transaccions econ\u00f2miques, multiplicant aix\u00ed la capacitat real d’incid\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, les crisis que estem esmentant es correspondrien a ‘reajustaments’ en aquests circuits, en aquestes vies… Una ‘bombolla’ (.com, immobili\u00e0ries, etc…) supondria una mena de canal ‘flexible’, amb una sortida inferior a l’esperada.<\/p>\n\n\n\n

En el tractament de les diferents crisis, estem mirant la conseq\u00fc\u00e8ncia (la crisi en si), i no la causa (aquesta ingent quantitat de mat\u00e8ria econ\u00f2mica).<\/p>\n\n\n\n

La mat\u00e8ria obsucura de l’economia<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest enorme fluxe de mat\u00e8ria econ\u00f2mica, de riquesa potencial, genera les turbul\u00e8ncies extraordin\u00e0ries que portem anys observant.<\/p>\n\n\n\n

I la ra\u00f3 d’aquestes turbul\u00e8ncies, en gran part si m\u00e9s no, ve provocada per una d’aquestes lleis immutables de l’economia: l’obligaci\u00f3 del capital de generar rendibilitat… Una llei que constreny aquest potencial, i que ens porta a diferents conseq\u00fc\u00e8ncies, algunes negatives:<\/p>\n\n\n\n

1.- Produ\u00efm m\u00e9s ‘mat\u00e8ria obscura’, que buscar\u00e0 tamb\u00e9 vies per generar rendibilitat, provocant m\u00e9s turbul\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n

2.- Pressionar\u00e0 les vies susceptibles de produir rendibilitat, provocant la creaci\u00f3 de bombolles.<\/p>\n\n\n\n

3.- Trobar\u00e0 vies de rendibilitat amb enormes capacitats d’absorci\u00f3 de capital. Veritables forats negres de mat\u00e8ria econ\u00f2mica. Empreses enormes de creixement exponencial que actuen com a veritables aspiradors de diners, concentrant la riquesa en unes poques mans i afavorint la desigualtat econ\u00f2mica.<\/p>\n\n\n\n

Una paradoxa existencial<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Com hem arribat a aquesta situaci\u00f3?<\/p>\n\n\n\n

Sembla que, com millor van les coses (m\u00e9s desenvolupament tecnol\u00f2gic, millor qualificaci\u00f3 professional, millors sistemes educatius, sistemes m\u00e9s democr\u00e0tics, millors procediments organitzatius…) pitjors resultats obtenim (m\u00e9s desigualtat social, m\u00e9s atur, canvi clim\u00e0tic desbocat, ressorgiment de l’extrema dreta…).<\/p>\n\n\n\n

Les mesures que els governs prenen per contrarestar aquesta din\u00e0mica no semblen produir els resultats esperats… Aquestes inversions busquen incrementar la competitivitat de les empreses, i la qualificaci\u00f3 dels treballadors, entenent que aquest \u00e9s el cam\u00ed per a la plena ocupaci\u00f3 i el finan\u00e7ament individual de l’estat del benestar. I aqu\u00ed entra en lloc el segon axioma del model econ\u00f2mic actual: la meritocr\u00e0cia. Cada persona ha de ser responsable de finan\u00e7ar, amb la seva feina, totes les seves despeses vitals, des de l’educaci\u00f3 i formaci\u00f3 a la infantesa i joventut, fins a la pensi\u00f3 de jubilaci\u00f3 a la vellesa, passant per les vacances, permisos, malalties, subsidis d’atur i dem\u00e9s. A m\u00e9s a m\u00e9s, tamb\u00e9 ha de generar un excedent per a aquelles persones que ‘no han tingut tanta sort’…<\/p>\n\n\n\n

Entrarem despr\u00e9s en c\u00e0lculs detallats, per\u00f2 tenint en compte el cada cop m\u00e9s redu\u00eft ‘per\u00edode productiu’ i el creixent encariment d’una formaci\u00f3 cada cop m\u00e9s exigent, a m\u00e9s d’uns salaris ajustad\u00edssims que fan impossible tant l’estalvi com l’adquisici\u00f3 de bens immobles que permetessin ajudar a finan\u00e7ar la jubilaci\u00f3, la tasca de generar tot el remanent necessari esdev\u00e9 simplement ut\u00f2pica.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, ens trobem en un m\u00f3n amb una capacitat productiva sense precedents, habitat per persones amb una limitad\u00edsima capacitat de consum.<\/p>\n\n\n\n

Una societat de consumidors saturats<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per una banda, i com apunt\u00e0vem abans, ens trobem amb tot un seguit de col\u00b7lectius amb necessitats diverses, per\u00f2 sense disposici\u00f3 de diners per satisfer-les. S\u00f3n precissament els col\u00b7lectius que podrien revitalitzar l’economia i l’ocupaci\u00f3 (les seves necessitats dif\u00edcilment poden ser satisfetes exclussivament per mitjans tecnol\u00f2gics). Estem parlant de nens i joves en edat d’aprenentatge, de discapacitats, de malalts, d’aturats, de persones amb diversos tipus de trastorns, de persones amb manca de capacitats professionals i de jubilats. S\u00f3n col\u00b7lectius amb intenses necessitats sanit\u00e0ries, educatives, formatives, psicosocials i de cura, i que manquen d’ingresos per finan\u00e7ar-les (entrarem en m\u00e9s detall en aquest tema m\u00e9s endavant).<\/p>\n\n\n\n

Per una altre, una societat amb una capacitat productiva sense precedents, i amb un capital hum\u00e0 format i capa\u00e7, que resta en gran mesura oci\u00f3s sense vies per satisfer una demanda existent per\u00f2 bloquejada per manca de finan\u00e7ament.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 l’altre pilar que sustenta el capitalisme de la societat occidental, el del constant creixement econ\u00f2mic, t\u00e9 un altre formidable rival al qual enfrontar-se…<\/p>\n\n\n\n

La mitol\u00f2gica regla que afirma que el consum creix i baixen els preus i pugen els sous, s’enfronta a una crua realitat: els consumidors tenen una cap\u00e0citat m\u00e0xima (\u00e0mplia, per\u00f2 limitada) de consumir. I no nom\u00e9s els consumidors… El propi planeta estableix uns l\u00edmits, m\u00e9s enll\u00e0 dels quals, es provoquen danys irreversibles en el medi ambient (en el nostre medi ambient, vaja).<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 fins i tot en aquells consums amb un m\u00ednim impacte mediambiental (veure una pel\u00edcula, llegir un llibre, jugar a un video-joc), en consumidor necessita temps per fer-ho (un recurs veritablement limitat). B\u00e9 \u00e9s cert que actualment comprem m\u00e9s del que consumim (menjar, roba, tamb\u00e9 llibres, videojocs i pel\u00b7l\u00edcules), com tamb\u00e9 consumim m\u00e9s del que necessitem (com indiquen les tases d’obesitat del m\u00f3n occidental), per\u00f2 aix\u00f2, m\u00e9s que resoldre el problema del creixement econ\u00f2mic, el que ens indica \u00e9s un negre futur, conforme la presa de consci\u00e8ncia (i els inevitables impostos) sobre el consum innecessari es vagi obrint pas.<\/p>\n\n\n\n

(continuar\u00e0…)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una finestra al futur Finals any 2025… malgrat la ingent quantitat de diners introdu\u00efts a l’economia durant la crisi de la COVID-19 i d’unes primeres xifres de creixement que generaven un optimisme moderat, finalment no es van produir els resultats esperats, i el PIB de l’eurozona s’estancava, mentre el deute p\u00fablic dels estats creixia lenta … Continua la lectura de La nova crisi (I)<\/span> →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"spay_email":"","footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_is_tweetstorm":false},"categories":[1],"tags":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p7VobJ-4D","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/manelmoles.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/287"}],"collection":[{"href":"https:\/\/manelmoles.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/manelmoles.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/manelmoles.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/manelmoles.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=287"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/manelmoles.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/287\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":290,"href":"https:\/\/manelmoles.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/287\/revisions\/290"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/manelmoles.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=287"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/manelmoles.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=287"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/manelmoles.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=287"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}