Dins les etapes del desenvolupament d’un projecte, habitualment es presta una atenci\u00f3 priorit\u00e0ria a la implementaci\u00f3, i es deixa en un segon terme la resta d’etapes: an\u00e0lisi o presa de requeriments, disseny, proves, posada en marxa o manteniment.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed, ens llancem a programar (que \u00e9s lo xulo) quan encara no sabem massa b\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s el que hem de fer (ni tampoc com ho farem), i ho posem en marxa nom\u00e9s uns minuts despr\u00e9s d’haver acabat una funcionalitat, i amb \u00e0rees encara ‘under construction’.<\/p>\n\n\n\n
L’estrat\u00e8gia de les iteracions incrementals \u00e9s \u00fatil en aquests casos (per que, \u00f2bviament, no malbaratarem el nostre temps en activitats tan avorrides), permetent-nos avan\u00e7ar pas a pas en la implementaci\u00f3, incorporant noves funcionalitats una a una i fragmentant aix\u00ed el temps requerit tant per fer proves com per analitzar les necessitats o per dissenyar l’aplicaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Una altre estrat\u00e8gia complement\u00e0ria \u00e9s la construcci\u00f3 d’un prototipus funcional. Una aplicaci\u00f3 que doni resposta de forma senzilla a un conjunt b\u00e0sic de les necessitats detectades. S’implementaran les funcionalitats fonamentals i una primera aproximaci\u00f3 de les diferents interfaces. Aix\u00f2 ens permet entrar r\u00e0pidament en la implementaci\u00f3, per\u00f2 sense abandonar encara l’an\u00e0lisi i el disseny. <\/p>\n\n\n\n
En l’estimaci\u00f3 del desenvolupament (a l’hora de fer el pressupost), en lloc d’assignar hores a aquestes etapes tan et\u00e8ries (an\u00e0lisi i disseny), les assignem a la creaci\u00f3 del prototipus. Un cop finalitzat i validat el prototipus, el descartem, el reciclem (aprofitant tot all\u00f2 que sigui aprofitable), i iniciem l’etapa d’implementaci\u00f3. En aquest moment, podem fins i tot canviar de llenguatge de programaci\u00f3 o de framework, optant per un que pugui ser m\u00e9s adient en base a l’experi\u00e8ncia adquirida.<\/p>\n\n\n\n
Una avantatge clau del prototipus \u00e9s que permet postergar la inevitable (i habitualment in\u00fatil) discussi\u00f3 sobre tecnologies fins algun moment posterior del desenvolupament. I en aquest moment posterior ja es disposar\u00e0 d’arguments objectius per justificar o no aquesta decisi\u00f3. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Dins les etapes del desenvolupament d’un projecte, habitualment es presta una atenci\u00f3 priorit\u00e0ria a la implementaci\u00f3, i es deixa en un segon terme la resta d’etapes: an\u00e0lisi o presa de requeriments, disseny, proves, posada en marxa o manteniment. Aix\u00ed, ens llancem a programar (que \u00e9s lo xulo) quan encara no sabem massa b\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s … Continua la lectura de el prototipus funcional<\/span>