Un esclau \u00e9s una persona sense drets, obligada a treballar, tractada com un b\u00e9, com una propietat, amb la \u00fanica funci\u00f3 de satisfer els desitjos del seu amo.<\/p>\n\n\n\n
Aquest costum de l’esclavitud, molt practicat des de l’antiguitat, legal fins fa poc m\u00e9s de 100 anys, i encara est\u00e8s i \u00e0mpliament utilitzat en el m\u00f3n actual, presenta tot un seguit d’inconvenients:<\/p>\n\n\n\n
1.- Primer, cal veure a qui es fa servir d’esclau. Pot ser com a c\u00e0stig per algun delicte molt greu, o per un deute, o heredit\u00e0riament. Tamb\u00e9 molt convenient la discriminaci\u00f3 racial: si \u00e9s negre, \u00e9s esclau.<\/p>\n\n\n\n
2.- Despr\u00e9s, cal ‘conv\u00e8ncer’ a l’esclau de que ho \u00e9s i de qu\u00e8 es comporti com a tal. El m\u00e8tode directe \u00e9s mitjan\u00e7ant l’\u00fas de la for\u00e7a (cost\u00f3s en recursos i en temps). M\u00e9s elaborat \u00e9s el convenciment de la persona de qu\u00e8 la seva natura \u00e9s la de servir a d’altres. Subtil, cruel, econ\u00f2mic i molt fiable.<\/p>\n\n\n\n
3.- Tard o d’hora, els esclaus es rebel\u00b7len (si saben que s\u00f3n esclaus, clar)<\/p>\n\n\n\n
4.- Est\u00e0 mal vist socialment tot aix\u00f2 de l’explotaci\u00f3 humana i de no respectar els drets de les persones.<\/p>\n\n\n\n
5.- El rendiment dels esclaus no \u00e9s tan eficient com cabria esperar. I emmalalteixen sovint, i moren joves.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 al final… quin \u00e9s l’objectiu de l’esclavitud? Doncs aconseguir que alg\u00fa altre faci all\u00f2 que tu no vols fer (b\u00e9, i enriquir-te amb la pot\u00e8ncia de feina de moltes persones treballant per a tu). Per\u00f2 per a aconseguir aix\u00f2, no cal esclavitzar la gent (o no cal esclavitzar-la per la for\u00e7a). Nom\u00e9s cal una legitimaci\u00f3, com per exemple l’obtinguda per la divinitat, com van descobrir fa temps els senyors feudals, instaurant una nova classe d’esclaus, els serfs, i que s’ha perllongat fins l’\u00e8poca actual, en la que encara s’accepta aquesta interpretaci\u00f3 de la realitat.<\/p>\n\n\n\n
La pr\u00f2pia religi\u00f3 cristiana estableix, dintre del plec de castics per la male\u00efda poma, l’obligaci\u00f3 de treballar de per vida (guanyar\u00e0s el pa amb la suor del teu front).<\/p>\n\n\n\n
I aquesta obligatorietat s’ha perllongat en el temps, i continua plenament vigent en l’actualitat, en un moment en qu\u00e8 no nom\u00e9s no \u00e9s necessari treballar, sin\u00f3 que sovint, ni tan sols \u00e9s possible.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 deixem per a un altre moment aquest \u00faltim punt. Per ara, centrem-nos en l’evoluci\u00f3 de l’esclavitud fins els nostres temps (en aquells casos en qu\u00e8 ha evolucionat, es clar).<\/p>\n\n\n\n
Malgrat que les definicions actuals focalitzen l’atenci\u00f3 en la car\u00e8ncia de drets dels esclaus, perdem la perspectiva del fons de la q\u00fcesti\u00f3: l’obligatorietat de treballar. I aqu\u00ed, haig de fer una petita pausa, per contestar el murmuri d’indignaci\u00f3 de fons.<\/p>\n\n\n\n
Partim d’una concepci\u00f3 nefasta i pejorativa de l’\u00e9sser hum\u00e0: una mena de dropo incorregible, l’estat natural del qual \u00e9s la p\u00e8rdua sistem\u00e0tica del temps, necessitat d’un cert grau de coacci\u00f3 per a qu\u00e8 es posi en marxa.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 en aquest concepte simplista, ens oblidem de la necessitat que tenim les persones de ser \u00fatils a la societat en qu\u00e8 vivim. I tamb\u00e9 l’inevitable impuls a estar actius, ocupats en una o una altre activitat. Per\u00f2 no en qualsevol activitat. Nom\u00e9s en aquelles que ens agraden, que ens motiven i que ens proporcionen satisfacci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
El problema? Si hem d’esperar a la motivaci\u00f3, gust i satisfacci\u00f3 de les persones, ni es faran totes les feines, ni es faran al ritme a qu\u00e8 estem acostumats.<\/p>\n\n\n\n
De solucions possibles per a resoldre aquesta ‘incongru\u00e8ncia’ n’hi ha v\u00e0ries: des de repartir les feines m\u00e9s penoses o desagradables de forma equitativa, a compensar econ\u00f2micament o mitjan\u00e7ant privilegis a qui les realitzi. Per\u00f2 en lloc d’optar per elles, hem preferit perpetuar l’esclavitud. O, si ho preferim, l’esclavitud tova, els soft slaves. <\/p>\n\n\n\n
Faig un breu inc\u00eds aqu\u00ed… La tecnologia ens proporciona uns nous esclaus: els robots i la IA, cridats a substitu\u00efr els soft slaves (i amb una mica de sort, tamb\u00e9 tots els altres) i a alliberar (o com a m\u00ednim a proporcionar la possibilitat d’alliberament) la humanitat d’una de les seves cadenes. Per\u00f2 encara manquen hiverns per a qu\u00e8 aix\u00f2 sigui digerible per la nostra societat.<\/p>\n\n\n\n
Com aconseguim aquests ‘soft slaves’? Aquest ha estat sempre un dels problemes de l’esclavitud. Com identificar, escollir els esclaus, d’una forma que sigui m\u00e9s o menys ‘acceptable’ per a ells i per a la resta? El m\u00e8tode tradicional. basat en l’origen racial, est\u00e0 mal vist en l’actualitat (encara que, com veurem, continua plenament vigent en l’actualitat… per\u00f2 en tot cas, aqu\u00ed estar\u00edem m\u00e9s a prop de l’esclavitud tradicional que dels ‘soft slaves’).<\/p>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 hi ha el problema del ‘nombre’… Aconseguir un nombre adequat d’esclaus. Ni massa, ni massa poc. <\/p>\n\n\n\n
I el resultat trobat, el m\u00e8tode de ‘reclutament’ \u00e9s, per qu\u00e8 no dir-ho, brillant. I, a tenor de l’amplia acceptaci\u00f3 que podem observar, realment efectiu.<\/p>\n\n\n\n
Aquest m\u00e8tode consisteix simplement en l’organitzaci\u00f3 d’una competici\u00f3 en la que participa (o aix\u00f2 ens pensem) tota la poblaci\u00f3. Una prova meritocr\u00e0tica que ordena les persones en base a les seves suposades aptituds (aix\u00f2 si considerem que haver nascut en un entorn benestant \u00e9s una aptitud), i condemna a l’escamot de cua (un escamot veritablement enorme) no ja a l’esclavitud, si no a barallar-se entre ells (una altre subtil i exquisidament perversa aportaci\u00f3 d’aquest m\u00e8tode) per accedir a un nombre insuficient de llocs de treball. I no ho oblidem… estem parlant de llocs de treball desagradables, poc motivadors, mal pagats, penosos, poc gratificants, que sovint tindran efectes lesius sobre la salut mental, f\u00edsica i emocional de la persona.<\/p>\n\n\n\n
Arribats a aquest punt… qu\u00e8 hem de fer amb tot aix\u00f2? Som una societat que continua practicant l’esclavitud. Una d’elaborada i sofisticada. Una esclavitud tova. Per\u00f2 esclavitud al cap i a la fi. Molts de nosaltres quedem atrapats en feines que consumeixen les nostres vides, sense possibilitat de fugir-ne. I nom\u00e9s en tenim una, de vida.<\/p>\n\n\n\n
Tota l’estructura social i tot el funcionament comunitari descansa sobre aquesta explotaci\u00f3. Tota l’organitzaci\u00f3, des del sistema educatiu, fins a les pensions de jubilaci\u00f3, es vertebren en base a la competici\u00f3 per les poques places que permeten fugir del vag\u00f3 de cua. I ara mateix, tot aix\u00f2 funciona, i no s’albiren ni alternatives reals, ni ganes de buscarles. I els ‘soft slaves’ tampoc semblen massa inc\u00f2modes amb la seva situaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
En base a aix\u00f2, podr\u00edem esperar que aquest model, aquest ‘comprom\u00eds’ es pugui mantenir, amb petites correccions i evolucions, pr\u00e0cticament de forma ininterrompuda. Per\u00f2 un nou element est\u00e0 entrant en l’equaci\u00f3, portant tot el sistema a un desequilibri irreparable: el desenvolupament tecnol\u00f2gic porta a una crisi definitiva aquest model, i els ‘soft slaves’, lentament, perdran la seva ra\u00f3 d’exist\u00e8ncia, deixaran de ser necessaris i, si no es produeixen canvis per a remeiar-ho, es trobaran fora del sistema, fora d’un sistema que no ha previst un espai per a qui no \u00e9s competitiu produint per qu\u00e8 s’ha cregut axiomes absurds. De sobte, descobrim que el m\u00f3n \u00e9s finit, que la capacitat de consum de les persones tamb\u00e9 ho \u00e9s, i que una oferta de ma d’obra excessiva, no sempre \u00e9s una bona not\u00edcia, ni tan sols pels que han de pagar salaris. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Un esclau \u00e9s una persona sense drets, obligada a treballar, tractada com un b\u00e9, com una propietat, amb la \u00fanica funci\u00f3 de satisfer els desitjos del seu amo. Aquest costum de l’esclavitud, molt practicat des de l’antiguitat, legal fins fa poc m\u00e9s de 100 anys, i encara est\u00e8s i \u00e0mpliament utilitzat en el m\u00f3n actual, … Continua la lectura de soft slaves<\/span>