La tasca de Cap d’Investigaci\u00f3 del flamant New Brain Research Center es redueix a aix\u00f2 – pensava Cl\u00e9ment mentre observava des de la finestra interior del seu ampli despatx com el grup de visitants que estava esperant travessaven el hall d’entrada de l’edifici principal del complex d’investigaci\u00f3 que ell dirigia – a atendre inoportuns i pedants c\u00e0rrecs burocr\u00e0tics i pol\u00edtics amb les seves absurdes i puerils exig\u00e8ncies. A aix\u00f2, i a poca cosa m\u00e9s. La investigaci\u00f3, pr\u00f2piament dita, ja estava feta, i ara nom\u00e9s era q\u00fcesti\u00f3 de temps. Si li permetien, clar.<\/p>\n\n\n\n
El delegat del govern s’havia avingut a compartir reuni\u00f3 amb l’assessora del departament de fam\u00edlia, i amb una mica d’habilitat per part seva, podria aconseguir que es barallessin entre ells i no l’importunessin massa amb absurdes i est\u00e8rils exig\u00e8ncies. Per\u00f2 aquesta f\u00fatil esperan\u00e7a es va esvair de seguida, quan va veure com des de bon principi de l’entrevista el grassonet i bigotut Auguste Cortez i la din\u00e0mica i incisiva B\u00e9n\u00e9dicte Moreau alternaven les seves intervencions de forma coordinada, cordial i constructiva.<\/p>\n\n\n\n
– Paci\u00e8ncia – va pensar.<\/p>\n\n\n\n
-Com suposo que ja deuen con\u00e8ixer – explicava Cl\u00e9ment mentre iniciaven la tradicional i mon\u00f2tona visita a les instal\u00b7lacions – aquest centre d’investigaci\u00f3 busca posar a l’abast de l’home el coneixement acumulat fins la data actual sobre el cervell hum\u00e0.<\/p>\n\n\n\n
El centre de recerques estava ubicat prop de Perpignan, en plena campinya occitana, allunyat de nuclis urbans i de vies de comunicaci\u00f3. Constava de dues parts clarament diferenciades: el centre d’investigaci\u00f3 pr\u00f2piament dit, amb els despatxos, laboratoris, centres de processament, sales de reunions, depend\u00e8ncies dels treballadors, auditori i sala de control, i l’\u00e0rea de desenvolupament, a\u00efllada de la resta del complex, un espai on ni els treballadors ni els visitants podien accedir.<\/p>\n\n\n\n
– El primer ministre est\u00e0 molt interessat en veure els resultats de les investigacions, i en poder aplicar aquests resultats en millorar el benestar dels ciutadans – va dir en Cortez.<\/p>\n\n\n\n
– Els resultats de la investigaci\u00f3 ja fa 22 anys que es van publicar, i fa molt que hospitals de tot arreu utilitzen aquestes dades per tractar trastorns mentals i d\u00e8ficits cognitius – va replicar en Cl\u00e9ment, mentre pensava en quantes vegades havia tingut ja aquesta conversa amb els diferents representants governamentals nacionals i internacionals que l’havien visitat.<\/p>\n\n\n\n
– Les dades publicades – va insistir el sr. Cortez -, segons els nostres experts, no s\u00f3n verificables. I les aplicacions terap\u00e8utiques s\u00f3n analitzades per software propietat d’aquest centre de recerca. I el govern franc\u00e8s ha posat molts recursos, i s’ha implicat molt, i el primer ministre no ent\u00e9n per qu\u00e8 no tenim acc\u00e9s a la informaci\u00f3. Cal tenir en compte que el complex est\u00e0 en territori franc\u00e8s, i esperem que la comunitat internacional tingui aix\u00f2 en compte quan… <\/p>\n\n\n\n
– No \u00e9s ‘software’. S\u00f3n xarxes neuronals artificials multinivell de cognici\u00f3 distribu\u00efda. I \u00e9s codi obert. No \u00e9s propietat de ning\u00fa. Tant el framework com el modelat actual estan disponibles a la xarxa i s\u00f3n descarregats i utilitzats per multitud de laboratoris a tot el m\u00f3n. Laboratoris que han verificat sense problemes les dades publicades. <\/p>\n\n\n\n
– El codi d’aquestes xarxes neuronals est\u00e0 encriptat. No \u00e9s possible entendre el seu funcionament. Els nostres experts han aplicat t\u00e8cniques d’an\u00e0lisi inversa i no han obtingut cap resultat.<\/p>\n\n\n\n
– No \u00e9s ‘codi’. Ning\u00fa les ha codificat. S\u00f3n sistemes d’aprenentatge autom\u00e0tic. Es generen a si mateixos, buscant l’estructura adequada per a analitzar all\u00f2 que estan estudiant. En aquest cas, el cervell hum\u00e0. <\/p>\n\n\n\n
– Llavors, m’est\u00e0 dient que nom\u00e9s aquestes m\u00e0quines entenen com funciona el nostre cervell? No li sembla una mica absurd tot aix\u00f2? Per qu\u00e8 s’ho guarden per a elles? Per qu\u00e8 no ens ho expliquen? Quin inter\u00e8s ocult hi ha en tot aix\u00f2? I m\u00e9s enll\u00e0… De veritat val la pena invertir tants diners en una investigaci\u00f3 que no ens serveix de res?<\/p>\n\n\n\n
Cl\u00e9ment va deixar passar uns segons prudencials abans de respondre, i va repassar mentalment el que anava a dir, per comprovar que no introdu\u00efa masses paraules malsonants en la seva resposta. Per qu\u00e8 quan alg\u00fa deia que haver curat l’Alzh\u00e9imer, el Parkinson, la ceguessa, els diferents tipus de par\u00e0lisi, prop del 70% dels trastorns psiqui\u00e0tric i un sense nombre de d\u00e8ficits i discapacitats diverses no ens servia de res, a ell li costava bastant controlar una profunda i airada indignaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
– Quan podr\u00e9 veure els nens? – la senyora Moreau aprofitava la pausa per intervenir, portant el debat a un pla encara m\u00e9s inc\u00f2mode.<\/p>\n\n\n\n
– Ara, quan arribem a la sala de control. Podrem observar la comunitat, per\u00f2 nom\u00e9s des de lluny. Hem col\u00b7locat les c\u00e0meres en llocs concrets i coneguts, i que respecten la seva autonomia i intimitat.<\/p>\n\n\n\n
– Desitjaria poder parlar amb ells. De fet, crec que caldria fer un test psicot\u00e8cnic a aquests nanos, per valorar el seu estat emocional, despr\u00e9s de tants anys d’experiment.<\/p>\n\n\n\n
Cl\u00e9ment va respirar profundament. Per qu\u00e8 havia d’estar sotm\u00e8s a aquest c\u00e0stig inhum\u00e0, com un S\u00edsif etern? Llavors ho va recordar, i una ombra de tristesa va passar fuga\u00e7 pels seus ulls.<\/p>\n\n\n\n
– No es pot – va contestar amb solemnitat.<\/p>\n\n\n\n
– Per qu\u00e8 no? Des del departament de fam\u00edlia considerem que el benestar dels infants \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 sagrada, i volem descartar la m\u00e9s m\u00ednima possibilitat de qu\u00e8 aquests nanos puguin desenvolupar un trastorn mentre dura l’experiment.<\/p>\n\n\n\n
– No \u00e9s un experiment – va replicar en Cl\u00e9ment – i no es pot parlar amb ells. Primer de tot, per un problema t\u00e8cnic evident: no parlen el nostre idioma.<\/p>\n\n\n\n
– Si ha de ser amb un int\u00e8rpret, per mi no hi ha problema.<\/p>\n\n\n\n
– No parlen cap idioma ‘hum\u00e0’, amb la qual cosa, la possibilitat de participaci\u00f3 d’un int\u00e8rpret queda descartada. De fet, \u00e9s a ells als qui anomenen int\u00e8rprets, com suposo que ja saben. Per\u00f2 segon, i m\u00e9s important encara. Si els nanos entressin en contacte amb algun hum\u00e0 de l’exterior, caldria interrompre el proc\u00e9s d’immediat per la seguretat dels nanos, iniciar el dur proc\u00e9s de renormalitzaci\u00f3 i abandonar el projecte.<\/p>\n\n\n\n
– No entenc per qu\u00e8 el contacte amb un altre \u00e9sser hum\u00e0 ha de ser tan catastr\u00f2fic per a aquests nanos.<\/p>\n\n\n\n
– Per\u00f2 si aquest contacte posa en risc la investigaci\u00f3 – va intervenir el sr. Cortez, que havia captat r\u00e0pidament el risc esmentat pel Cl\u00e9ment – potser haur\u00edem de buscar formules alternatives de fer aquest test de salut.<\/p>\n\n\n\n
– La investigaci\u00f3, com he comentat abans, ja est\u00e0 completada. Ara la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s qui completa el desenvolupament abans. Aquest centre de recerca est\u00e0 al capdavant, en any 22, a punt de superar l’equador. Per\u00f2 el de Gwangju, en Coreal del Sud, est\u00e0 ja en any 17, i el de Comarapa, a Bolivia, en any 14. I els de Xina i R\u00fassia estan aplicant una t\u00e8cnica de desenvolupament accelerat que preveu una reducci\u00f3 d’un 30% en el temps de desenvolupament. Una intromissi\u00f3 d’aquesta mena suposaria tornar a any 0. I crec que \u00e9s quelcom que no ens podem permetre.<\/p>\n\n\n\n
– No, no ens ho podem permetre – va murmurar en Cortez, m\u00e9s per si mateix que no pas per la resta, conscient del trasbals que suposaria la p\u00e8rdua de la inversi\u00f3 i del prestigi de liderar una iniciativa d’abast mundial.<\/p>\n\n\n\n
– Nom\u00e9s em preocupa – insistia la sra. B\u00e9n\u00e9dicte – que tornem a viure un episodi com el que va succeir amb els de la primera generaci\u00f3, amb el su\u00efcidi d’aquell noi. Nom\u00e9s volem col\u00b7laborar, ajudar per a qu\u00e8 no es torni a repetir.<\/p>\n\n\n\n
– Crec recordar -va dir en Cl\u00e9ment – que la investigaci\u00f3 judicial va concloure que va ser l’alteraci\u00f3 del procediment de renormalitzaci\u00f3 la que va generar la desestabilitzaci\u00f3 de l’estat mental del G\u00e9rard, i el seu posterior su\u00efcidi. Alteraci\u00f3 provocada per l’inter\u00e8s medi\u00e0tic de certs pol\u00edtics d’aquest pa\u00eds – va dir amargament, mentre llen\u00e7ava una mirada de reprovaci\u00f3 cap al delegat del govern.<\/p>\n\n\n\n
– \u00d2bviament, totes les parts van tenir la seva responsabilitat. No \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de buscar culpables – va dir en Cortez conciliadorament -, sin\u00f3 de treballar plegats pel b\u00e9 d’un gran projecte pel b\u00e9 de la humanitat.<\/p>\n\n\n\n
Cl\u00e9ment i B\u00e9n\u00e9dicte van acceptar la proposta de pau i van assentir amb el cap.<\/p>\n\n\n\n
Arribaven ja a la sala de control, on els monitors mostraven diferents indrets de l’espai de desenvolupament, una enorme c\u00fapula que cobria un terreny di\u00e0fan i suau, verd de gespa i plantes de petita mida. S’observaven petites edificacions, b\u00e0sicament parets arrodonides sense sostre, escampades aleat\u00f2riament pel camp, que permetien introdu\u00efr irregularitats i separacions en aquell espai obert.<\/p>\n\n\n\n
En algunes d’aquestes edificacions s’identificaven obertures o portes, que servien per l’entrada i sortida dels robots aut\u00f2noms de servei.<\/p>\n\n\n\n
Un nombre indeterminat de nois i noies d’entre tres i sis anys d’edat interactuava en aquest espai, en unes din\u00e0miques que costava associar amb el joc, per\u00f2 que tampoc es podia descartar que ho fossin. Aquesta canalla anava despullada, i sobtava l’abs\u00e8ncia d’expressi\u00f3 en els seus rostres.<\/p>\n\n\n\n
Les imatges d’aquesta canalla inexpressiva i despullada, sola en un camp pel qual nom\u00e9s es podia observar alguns robots de servei anant amunt i avall netejant o portant menjar, no deixava indiferent a ning\u00fa.<\/p>\n\n\n\n
– S\u00f3n la segona generaci\u00f3 ,oi? – va preguntar el sr. Cortez.<\/p>\n\n\n\n
– Evidentment no tenen 22 anys – va pensar en Cl\u00e9ment, per\u00f2 es va estalviar fer el comentari. <\/p>\n\n\n\n
– S\u00ed. La segona de les tres necess\u00e0ries. – va dir en veu alta en Cl\u00e9ment. I es va disposar a fer la repetid\u00edssima explicaci\u00f3 de rigor, que malgrat estar reprodu\u00efda en infinitat de d\u00edptics, documentals, postcats i mitjans de comunicaci\u00f3, semblava sempre ser totalment desconeguda pels seus inoportuns visitants. – Des d’aqu\u00ed no ho podem veure, per\u00f2 tots els participants (150 en aquesta segona generaci\u00f3) porten integrat un dispositiu de comunicaci\u00f3 en el seu cervell. Es comuniquen tant amb el sistema central, que \u00e9s qui coordina tot el projecte, com amb la resta de companys. Per\u00f2 aquesta comunicaci\u00f3 no es realitza mitjan\u00e7ant el llenguatge (per aix\u00f2 \u00e9s impossible parlar amb ells), ni tan sols mitjan\u00e7ant cap codi simb\u00f2lic. Es tracta d’una comunicaci\u00f3 presimb\u00f2lica que permet la generaci\u00f3 d’estructures neuronals molt m\u00e9s din\u00e0miques, i potencia la capacitat de comprensi\u00f3 abstracta. <\/p>\n\n\n\n
– Per qu\u00e8 tres generacions? Per qu\u00e8 no es pot fer nom\u00e9s en una? – va preguntar la sra. Marou.<\/p>\n\n\n\n
– Tenim un intens fenomen epigen\u00e8tic en l’\u00e9sser hum\u00e0. De fet, les formulacions tradicionals d’aquesta her\u00e8ncia no s\u00f3n prou exactes, i l’efecte \u00e9s m\u00e9s profund i transversal del qu\u00e8 aquestes teories expliquen. En el cas que ens ocupa, per assolir el canvi estructural necessari en, com a m\u00ednim, un 5% dels individus de la \u00faltima generaci\u00f3, s\u00f3n necess\u00e0ries tres generacions. No \u00e9s nom\u00e9s la neteja d’aquesta her\u00e8ncia, sin\u00f3 l’aprofitament de la mateixa per potenciar el canvi d’estructures. Una mica com quan un coet aprofita la gravetat d’un planeta per incrementar la seva velocitat.<\/p>\n\n\n\n
– Nom\u00e9s un 5% dels nanos de la tercera generaci\u00f3 podran ser int\u00e8rprets? – va preguntar en Cortez.<\/p>\n\n\n\n
– S\u00ed a la dada del 5%, no a la denominaci\u00f3 com a ‘int\u00e8rprets’. Aquesta paraula, aquesta forma popular d’anomenar-los, no respon a cap par\u00e0metre cient\u00edfic, ni s’ajusta a la realitat. Nom\u00e9s un 15%-20% dels participants de 3a generaci\u00f3 hauran desenvolupat un canvi en les seves estructures mentals suficient, per\u00f2 nom\u00e9s una tercera part d’aquests disposaran d’una mem\u00f2ria de treball amb components prou potents com per comprendre el cervell hum\u00e0. Per\u00f2 ser capa\u00e7 de comprendre all\u00f2 que les m\u00e0quines ja han ent\u00e8s, no fa que puguis explicar-ho. La resta continuarem fora, impedits d’entendre aquests conceptes, d’entendre com funciona la nostra ment.<\/p>\n\n\n\n
– Per\u00f2, llavors… – el sr. Cortez obria i tancava els ulls repetidament, com si aix\u00f2 li pogu\u00e9s ajudar a pensar – continuarem sense entendre com funciona el cervell! Nom\u00e9s ho sabran aquests nanos! De qu\u00e8 ens serveix aix\u00f2?<\/p>\n\n\n\n
– Serveix per qu\u00e8 l’esser hum\u00e0 entengui com funciona el seu cervell. No tots els essers humans. Nom\u00e9s alguns. Per\u00f2 com a m\u00ednim, no seran nom\u00e9s aquestes xarxes neuronals les que tinguin el coneixement. Els humans tamb\u00e9 el tindrem. <\/p>\n\n\n\n
– Fascinant… – va exclamar la sra. Moreau – Qui ho ha dissenyat tot aix\u00f2? Com s’ho ha fet per tenir-ho tot en compte?<\/p>\n\n\n\n
– El proc\u00e9s d’aprenentatge ha estat dissenyat per les pr\u00f2pies xarxes neuronals, tenint en compte l’objectiu cognitiu i les estructures i processos del cervell hum\u00e0. \u00c9s un protocol exhaustiu i detallat pr\u00e0cticament al mil\u00b7lisegon, que t\u00e9 en compte els efectes de tots els est\u00edmuls que rep el cervell dels participants. No nom\u00e9s s’ha dissenyat la capacitaci\u00f3 cognitiva, sin\u00f3 tamb\u00e9 la renormalitzaci\u00f3 dels participants un cop finalitzada la seva col\u00b7laboraci\u00f3. Aquesta etapa de renormalitzaci\u00f3 \u00e9s molt delicada. Per aix\u00f2, alteracions com les que es van produ\u00efr en el cas del G\u00e9rard poden ser letals.<\/p>\n\n\n\n
– Nom\u00e9s penso en els pares del pobre noi – va dir la sra. Moreau -. Ni tan sols van poder plorar la seva p\u00e8rdua en p\u00fablic, ni van tenir ocasi\u00f3 d’abra\u00e7ar-lo ni un sol cop mentre estava amb vida.<\/p>\n\n\n\n
– S\u00f3n normes estrictes. Els pares participants en el projecte quedaven en l’anonimat total i havien de renunciar a qualsevol contacte posterior amb el seu fill o filla. No era viable fer-ho d’una altre forma. Impossible la renormalitzaci\u00f3 si hi havia una c\u00e0rrega emocional tan forta.<\/p>\n\n\n\n
– No s\u00e9 com li explicar\u00e9 tot aix\u00f2 al primer ministre. – es queixava en veu baixa el sr. Cortez mentre es dirigien cap a la porta de sortida – \u00c9s impossible que ho entengui. <\/p>\n\n\n\n
– S\u00ed, de vegades hi ha coses que costa molt explicar – va dir amb un somriure ir\u00f2nic (que ning\u00fa va apreciar) en Cl\u00e9ment.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
PD: Centenars de persones portaven flors cada any a la tomba d’en G\u00e9rard. Centenars de persones an\u00f2nimes, que ni l’havien conegut, ni havien parlat mai amb ell. I en Cl\u00e9ment era una d’elles. Una m\u00e9s que honrava la mem\u00f2ria d’alg\u00fa que havia mort per culpa de l’estupidesa humana.<\/p>\n\n\n\n
– De la meva estupidesa – va pensar en Cl\u00e9ment, mentre una ll\u00e0grima relliscava per la seva galta.<\/p>\n\n\n\n
Es va agenollar i va deixar el ram de flors a la tomba.<\/p>\n\n\n\n
– T’estimo fill meu – va dir en veu baixa. Despr\u00e9s es va aixecar, va dirigir una inclinaci\u00f3 amb el cap on reposaven les restes d’en G\u00e9rard i es va girar per tornar al centre de recerca, i continuar all\u00e0 amb la seva tasca di\u00e0ria de S\u00edsif postmodern.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
FI<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La tasca de Cap d’Investigaci\u00f3 del flamant New Brain Research Center es redueix a aix\u00f2 – pensava Cl\u00e9ment mentre observava des de la finestra interior del seu ampli despatx com el grup de visitants que estava esperant travessaven el hall d’entrada de l’edifici principal del complex d’investigaci\u00f3 que ell dirigia – a atendre inoportuns i … Continua la lectura de Entendre el cervell hum\u00e0<\/span>