Una de les principals funcions del sistema educatiu \u00e9s preparar les persones per a integrar-se en la societat en la que viuen. I, per a una gran majoria d’alumnes, i segons l’\u00f2ptica acad\u00e8mica, aquesta integraci\u00f3 passa inevitablement per la incorporaci\u00f3 al m\u00f3n laboral.<\/p>\n\n\n\n
Llavors, per garantir l’esmentada incorporaci\u00f3, el sistema educatiu aplica una estrat\u00e8gia basada en una interpretaci\u00f3 reduccionista de l’\u00e9sser hum\u00e0. Tant si ho anomenem coneixements, com habilitats, com compet\u00e8ncies, al final es tracta de petits blocs que s’ha de transmetre a l’alumne i amb els quals anar construint la persona que aquest alumne ha de ser en el futur.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n
\u00c9s una concepci\u00f3 del desenvolupament que interpreta l’infant com un element fonamentalment passiu, i deposita tota la responsabilitat formativa en el professor i en el centre educatiu.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 crec que tots som conscients que els reduccionismes nom\u00e9s s\u00f3n artilugis que ens ajuden a entendre els fen\u00f2mens naturals temporalment. I que la realitat est\u00e0 decidida a deixar-los desfassats de forma sistem\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n
En el cas de les ci\u00e8ncies humanes, com per exemple la pedagogia, la sociologia o la psicologia, aquestes concepcions reduccionistes poden tenir efectes negatius en les persones, at\u00e8s que s\u00f3n el marc te\u00f2ric a partir del qual es prenen les diferents decisions, com est\u00e0 passant en l’\u00e0mbit de l’educaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 centrem-nos en l’aprenentatge del treball, com a una de les activitats m\u00e9s representatives i amb m\u00e9s repercusions en la nostra societat. Com es produeix aquest aprenentatge?<\/p>\n\n\n\n
A inform\u00e0tica, concretament en desenvolupament de software, parlem de les ‘iteracions incrementals’, \u00e9s a dir, petits cicles de desenvolupament en els quals, partint d’un petit producte inicial (el m\u00ednim producte viable), es van incorporant progressivament noves funcionalitats i eines, fins finalment disposar d’una aplicaci\u00f3 complerta i operativa.<\/p>\n\n\n\n
Malgrat les difer\u00e8ncies (moltes) amb el desenvolupament de l’infant, s\u00ed em serveix com a met\u00e0fora per explicar la meva interpretaci\u00f3 d’aquest proc\u00e9s d’aprenentatge del treball.<\/p>\n\n\n\n
L’infant \u00e9s el nostre MVP (minimum viable product), i les iteracions s\u00f3n les diferents participacions, col\u00b7laboracions de l’infant en diferents tasques quotidianes. I \u00e9s en aquestes participacions, amb la interacci\u00f3 amb adults experts, on l’infant va adquirint coneixements, habilitats i compet\u00e8ncies. Per\u00f2 tamb\u00e9 actitud, comprensi\u00f3 i comprom\u00eds, implicant-se en activitats significatives que no nom\u00e9s li proporcionin beneficis a ell, sin\u00f3 tamb\u00e9 a la seva comunitat.<\/p>\n\n\n\n
Activitats d’aquesta mena s\u00f3n complicades de preparar als centres educatius. \u00d2bviament, no \u00e9s impossible, per\u00f2 s\u00ed molt dif\u00edcil. Per diferents factors, que vull enumerar molt breument:<\/p>\n\n\n\n
\u00b7 El primer de tots, la r\u00e0tio. La participaci\u00f3 de l’infant en activitats quotidianes reals requereix d’un acompanyament i guiatge molt proper per part de l’adult. Per a qu\u00e8 hagi una participaci\u00f3 activa i \u00fatil de l’infant en una activitat quotidiana real, r\u00e0tios de m\u00e9s de deu infants per adult s\u00f3n directament absurdes. <\/p>\n\n\n\n
\u00b7 En segon terme, les dificultats que el propi espai escolar suposa per a la realitzaci\u00f3 d’activitats d’aquesta mena. Les escoles constitueixen espais tancats d’acc\u00e9s restringit on els diferents espais ja tenen assignada unes funcions i utilitats de les quals els infants s\u00f3n usuaris, beneficiaris del producte acabat, per\u00f2 tenen realment complicat participar en la preparaci\u00f3. Igualment, portar activitats alienes a aquest espai presenta serioses dificultats tant d’organitzaci\u00f3 com de realitzaci\u00f3, a l’hora que resulta pr\u00e0cticament inevitable un alt nivell d’artificialitat.<\/p>\n\n\n\n
All\u00f2 que presenta moltes dificultats de ser realitzat a l’escola, pot ser dut a terme de forma m\u00e9s natural (encara que tamb\u00e9 amb evidents limitacions) a la llar. En aquest context, la r\u00e0tio \u00e9s molt menor, amb la qual cosa la participaci\u00f3 pot ser molt m\u00e9s directa. La persona que acompanya, \u00e9s experta en la tasca que s’est\u00e0 duent a terme o, si m\u00e9s no, t\u00e9 les habilitats i la necessitat de dur-la a terme. Aquesta mateixa necessitat \u00e9s la que fa significativa la tasca i la cooperaci\u00f3 de l’infant.<\/p>\n\n\n\n
L’element clau aqu\u00ed, a l’hora de posar en marxa l’aprenentatge, \u00e9s la motivaci\u00f3 intr\u00ednseca que genera en l’infant saber-se part\u00edcep, part integrant i \u00fatil de l’entorn social que l’envolta. Aquesta motivaci\u00f3 est\u00e0 darrera de la seva implicaci\u00f3 en les parts de la tasca que li corresponen dur a terme. I aquest \u00e9s el germen de la responsabilitat.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 les tasques pr\u00f2pies de l’\u00e0mbit dom\u00e8stic, encara que variades i de complexitat diversa (i que poden donar molt de joc fins i tot a l’hora de treballar continguts acad\u00e8mics), tenen les seves limitacions. Tasques m\u00e9s exigents i amb resultats m\u00e9s trascendents (que permetin iteracions incrementals m\u00e9s \u00e0mplies) s\u00f3n molt dif\u00edcils de trobar i d’adaptar a l’infant. <\/p>\n\n\n\n
I aqu\u00ed \u00e9s tota la comunitat educativa la que ha d’implicar-se, comen\u00e7ant pels centres educatius, en la recerca de totes aquestes tasques d’utilitat social que poden realitzar-se comunit\u00e0riament i en les quals els infants poden participar activament i col\u00b7laborar.<\/p>\n\n\n\n
D’aquesta forma, aconseguirem proporcionar als nostres infants un rol propi, un paper en el seu entorn social (paper que mai haurien d’haver perdut) que els hi faciliti la construcci\u00f3 de la seva pr\u00f2pia identitat, integrada en la comunitat en la que viuen. <\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Una de les principals funcions del sistema educatiu \u00e9s preparar les persones per a integrar-se en la societat en la que viuen. I, per a una gran majoria d’alumnes, i segons l’\u00f2ptica acad\u00e8mica, aquesta integraci\u00f3 passa inevitablement per la incorporaci\u00f3 al m\u00f3n laboral. Llavors, per garantir l’esmentada incorporaci\u00f3, el sistema educatiu aplica una estrat\u00e8gia basada … Continua la lectura de Aprendre a treballar<\/span>