\u00c9s l’etapa m\u00e9s dura f\u00edsicament, sobretot al principi:
\u00b7 Nits sense dormir
\u00b7 Carregar en bra\u00e7os la criatura a tota hora
\u00b7 Cotxet, bolquers, tovalloletes i bibes amunt i avall…<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 tamb\u00e9 la m\u00e9s important, per qu\u00e8 \u00e9s la primera i posar\u00e0 les bases de la resta.<\/p>\n\n\n\n
O sigui que \u00e9s una etapa exigent i cal estar preparat.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta \u00e9s el primer pas: la preparaci\u00f3<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n La llista a elements \u00e9s llarga i no la reproduir\u00e9 aqu\u00ed. Per\u00f2 n’hi ha un element clau, que vull remarcar: el temps<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n Quant de temps? De qui? Veiem-ho…<\/p>\n\n\n\n Comencem per la segona pregunta… De qui? Doncs \u00f2bviament, de l’entorn socioafectiu de l’infant (ESAI), i principalment, del nucli central* (NC) d’aquest, habitualment els progenitors.<\/p>\n\n\n\n * El nucli central de l’entorn socioafectiu de l’infant s\u00f3n aquelles persones de les quals dep\u00e8n directament la superviv\u00e8ncia de la criatura.<\/p>\n\n\n\n I quant de temps? Doncs moltes hores… Tantes, que aquestes persones hauran de de demanar reduccions de jornada . Dif\u00edcil? S\u00ed, per aix\u00f2 es requereix preparaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 analitzem primer com hem de fer servir aquest temps.<\/p>\n\n\n\n En l’etapa 0-6, l’infant ha d’estar el m\u00e0xim de temps possible amb els seus progenitors. Amb un, amb l’altre i amb tots dos. El 90% del temps diari. O sigui que en aquesta etapa, la vida dels progenitors es redueix pr\u00e0cticament a treballar (amb aquesta reducci\u00f3 de mitja jornada que coment\u00e0vem) i a estar amb la criatura. Despr\u00e9s parlarem de com s’ha d’estar amb ella. Per\u00f2 aqu\u00ed \u00e9s important remarcar la necessitat tamb\u00e9 de reservar moments ‘de parella’, per a qu\u00e8 la crian\u00e7a no mati la relaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n La resta de l’entorn sociafectiu (les iaies i els avis, tiets, cosins, altres fam\u00edlies, ve\u00efns) s\u00f3n un complement, que poden proporcionar aquests moments de parella, solucionar puntualment alguna dificultat, i col\u00b7laborar en el dia a dia, per\u00f2 no han de constituir el bloc central de la relaci\u00f3 amb l’infant. Tampoc, evidentment, el personal de llar d’infants. Ho tractarem en m\u00e9s detall despr\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n Veiem els motius:<\/p>\n\n\n\n El NC acompanyar\u00e0 l’infant al llarg de la seva vida. I aquesta vida comen\u00e7a ara.<\/p>\n\n\n\n L’aprenentatge que l’infant fa de les persones que l’envolten \u00e9s una de les seves activitats principals, sobretot en els primers dos anys. Que aquestes persones siguin el seu NC facilita posteriors aprenentatges i desenvolupaments.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 el punt m\u00e9s important, la ra\u00f3 clau d’aquest ‘sacrifici’, \u00e9s l’aprenentatge que fan els membres del NC. Aquestes persones aprendran a relacionar-se amb l’infant i a gestionar el temps compartit. En la interacci\u00f3 NC-infant es produeix desenvolupament cognitiu, emocional i social, i aquest desenvolupament \u00e9s bidireccional. \u00c9s a dir, aquesta primera etapa constitueix l’oportunitat dels progenitors d’aprendre a dur a terme la seva feina.<\/p>\n\n\n\n Repasem ara els detalls que hem deixat penjats…<\/p>\n\n\n\n Sobre la reducci\u00f3 de jornada… <\/strong>Primer de tot, la crian\u00e7a \u00e9s cosa de tot el NC, no nom\u00e9s de la dona. I la reducci\u00f3 laboral ha de ser la mateixa per a tots dos. Per\u00f2 per una altre banda, tots dos progenitors estan en el mateix nivell de jerarquia i tenen la mateixa capacitat de decisi\u00f3. Les aportacions de l’home s\u00f3n tan importants com les de la dona. Sobre possibles problemes amb la reducci\u00f3 de jornada:<\/strong> Sobre el temps compartit:<\/strong> Sobre l’entorn socioafectiu:<\/strong> Sobre els centres educatius:<\/strong> <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00c9s l’etapa m\u00e9s dura f\u00edsicament, sobretot al principi:\u00b7 Nits sense dormir\u00b7 Carregar en bra\u00e7os la criatura a tota hora\u00b7 Cotxet, bolquers, tovalloletes i bibes amunt i avall… Per\u00f2 tamb\u00e9 la m\u00e9s important, per qu\u00e8 \u00e9s la primera i posar\u00e0 les bases de la resta. O sigui que \u00e9s una etapa exigent i cal estar preparat. … Continua la lectura de Etapa 0-6 anys<\/span>
<\/p>\n\n\n\n
\u00b7 L’empresa no \u00e9s amiga de les reduccions de jornada… Doncs ens busquem una altre empresa.
\u00b7 Amb dos migs sous no arribem a final de mes… \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de controlar despeses i buscar solucions imaginatives (que sovint hauran de ser col\u00b7lectives, en comunitat). Tamb\u00e9 tibar de les ajudes disponibles i reclamar-ne de noves. Si s’ha planificat amb temps, potser hem pogut acumular alguns estalvis…
\u00b7 Si malgrat tot, continuem sense arribar a final de mes, caldr\u00e0 treballar m\u00e9s, no hi ha una altre… Tampoc passa res. Mirem d’estar el m\u00e0xim de temps possible amb l’infant, i que aquest temps sigui equilibrat.<\/p>\n\n\n\n
Com ha de ser aquest temps compartit? Marquem com a criteri de qualitat que ha de ser un temps compartit en el qual les condicions de l’entorn propici\u00efn l’emerg\u00e8ncia de la conversa espont\u00e0nia. Aquest primer punt ja marca una acotaci\u00f3 estricta (mitja hora di\u00e0ria m\u00e0xim?) a l’\u00fas de dispositius electr\u00f2nics, des de televisions fins a tel\u00e8fons m\u00f2bils. Tamb\u00e9 \u00e9s clau que el temps compartit serveixi per construir espais de participaci\u00f3 i col\u00b7laboraci\u00f3 de l’infant en activitats i situacions cotidianes.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s un factor clau i rellevant per al desenvolupament de l’infant. I com m\u00e9s ampli, consolidat i divers sigui, m\u00e9s ric ser\u00e0 l’aprenentatge i m\u00e9s acompanyat i recol\u00e7at es sentir\u00e0 el NC de l’infant.
El NC \u00e9s el responsable de potenciar i fer cr\u00e9ixer aquest ESAI, i de transmetre les actituds adients en la relaci\u00f3 amb l’infant (temps compartit).<\/p>\n\n\n\n
Els centres educatius i els seus professionals tenen un paper clau en aquesta etapa. Per\u00f2 cal transitar des del model actual, centrat en guardar els infants mentre els pares treballen, i on els professonals fan el que poden per suplir aquesta abs\u00e8ncia, a un altre que aculli els infants amb les seves fam\u00edlies i esdevingui un espai d’empoderament no nom\u00e9s educatiu, sin\u00f3 tamb\u00e9 social i comunitari.<\/p>\n\n\n\n