Facilitar l\u2019aprenentatge dels infants no \u00e9s tan f\u00e0cil com pretenen molts docents ni tan dif\u00edcil com creuen bona part dels pares i les mares.<\/p>\n\n\n\n
No \u00e9s tan f\u00e0cil perqu\u00e8 no n\u2019hi ha prou amb reunir un grup de nens i nenes en una habitaci\u00f3, demanar-los que es mantinguin asseguts i explicar-los una s\u00e8rie de continguts. L\u2019exposici\u00f3 no garanteix l\u2019atenci\u00f3, l\u2019atenci\u00f3 no garanteix la comprensi\u00f3 i la comprensi\u00f3 moment\u00e0nia tampoc no garanteix que es produeixi un aprenentatge profund i durador.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n
Per aprendre cal inter\u00e8s. \u00c9s necessari que l\u2019infant trobi algun sentit en all\u00f2 que observa, escolta o fa. Que el que \u00e9s nou connecti, d\u2019alguna manera, amb les seves experi\u00e8ncies, les seves preguntes, les seves necessitats o el seu desig de comprendre el m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 tampoc no n\u2019hi ha prou amb l\u2019inter\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n
Pot existir curiositat i, tanmateix, no existir una veritable disponibilitat per aprendre. El cansament, la tensi\u00f3, la por, la pressa, la inseguretat o la sensaci\u00f3 de ser avaluat constantment poden bloquejar l\u2019exploraci\u00f3. Un infant pot voler saber i, alhora, no sentir-se en condicions de preguntar. Pot tenir alguna cosa a dir i no atrevir-se a expressar-la. Pot estar interessat en una activitat i abandonar-la davant la primera dificultat perqu\u00e8 t\u00e9 por d\u2019equivocar-se o de decebre l\u2019adult.<\/p>\n\n\n\n
Abans de l\u2019aprenentatge existeix, per tant, una disposici\u00f3 emocional.<\/p>\n\n\n\n
No es tracta necess\u00e0riament d\u2019entusiasme, excitaci\u00f3 o motivaci\u00f3 intensa. Potser l\u2019estat m\u00e9s favorable per aprendre \u00e9s molt m\u00e9s senzill: una mena de calma estimulant, de serenitat anticipadora, d\u2019activaci\u00f3 tranquil\u00b7la. L\u2019infant est\u00e0 relaxat, per\u00f2 no passiu; atent, per\u00f2 no tens; interessat, per\u00f2 no pressionat. Se sent segur per acostar-se al que \u00e9s desconegut, aturar-se, observar, provar, preguntar i equivocar-se.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s un estat dif\u00edcil d\u2019imposar des de fora. Ning\u00fa no pot ordenar a un infant que senti curiositat, confian\u00e7a o serenitat. Per\u00f2 s\u00ed que podem cuidar les condicions en qu\u00e8 aquestes emocions apareixen.<\/p>\n\n\n\n
I aqu\u00ed les fam\u00edlies tenen un paper fonamental.<\/p>\n\n\n\n
Els pares i les mares no necessiten convertir-se en docents particulars ni dissenyar activitats educatives permanents. La seva principal aportaci\u00f3 a l\u2019aprenentatge dels seus fills i filles pot ser molt m\u00e9s b\u00e0sica i, alhora, molt m\u00e9s poderosa: ser-hi presents.<\/p>\n\n\n\n
Ser-hi presents no significa vigilar constantment, dirigir cada activitat o proporcionar respostes immediates. Significa estar emocionalment disponibles. Poder aturar-se davant d\u2019una pregunta. Escoltar sense precipitaci\u00f3. Mirar all\u00f2 que l\u2019infant vol mostrar. Compartir la seva sorpresa. Acompanyar els seus dubtes sense convertir-los immediatament en una lli\u00e7\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Quan l\u2019adult hi \u00e9s veritablement present, transmet un missatge essencial: hi ha temps. Hi ha temps per pensar, per explorar, per no entendre, per tornar-ho a intentar i per descobrir les coses a poc a poc.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta sensaci\u00f3 de disponibilitat temporal \u00e9s especialment important en una societat marcada per la pressa. Sovint, els adults vivim pendents d\u2019acabar tasques, complir horaris, respondre missatges i arribar a l\u2019obligaci\u00f3 seg\u00fcent. Sense pretendre-ho, traslladem aquesta urg\u00e8ncia als infants: \u00abde pressa\u00bb, \u00abara no\u00bb, \u00abdeixa-ho\u00bb, \u00abja t\u2019ho explicar\u00e9\u00bb, \u00abno tenim temps\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019aprenentatge, per\u00f2, necessita pauses. Necessita moments en qu\u00e8 una pregunta no sigui una interrupci\u00f3, sin\u00f3 el comen\u00e7ament d\u2019una conversa.<\/p>\n\n\n\n
Els infants exploren quan se senten segurs. La seguretat no elimina els reptes, sin\u00f3 que permet afrontar-los.<\/p>\n\n\n\n
Quan un infant sap que pot equivocar-se sense ser ridiculitzat, s\u2019atreveix a formular hip\u00f2tesis. Quan sent que les seves preguntes s\u00f3n ben rebudes, pregunta m\u00e9s. Quan percep que l\u2019adult no li retirar\u00e0 l\u2019afecte davant d\u2019una dificultat, persevera durant m\u00e9s temps. Quan no necessita defensar-se de la cr\u00edtica, pot dedicar la seva energia a observar, comprendre i aprendre.<\/p>\n\n\n\n
Per aix\u00f2, la confian\u00e7a familiar no \u00e9s \u00fanicament una q\u00fcesti\u00f3 afectiva separada de l\u2019educaci\u00f3. \u00c9s una de les seves condicions fonamentals.<\/p>\n\n\n\n
Un ambient de crits, tensi\u00f3 constant, desqualificaci\u00f3 o exig\u00e8ncia desproporcionada pot produir obedi\u00e8ncia immediata, per\u00f2 dif\u00edcilment afavoreix una exploraci\u00f3 profunda. L\u2019infant apr\u00e8n a evitar l\u2019error, a endevinar qu\u00e8 espera l\u2019adult o a acabar la tasca tan aviat com sigui possible. Pot aprendre a respondre correctament sense desenvolupar el desig de comprendre.<\/p>\n\n\n\n
En canvi, la serenitat de l\u2019adult ofereix una base des de la qual acostar-se al m\u00f3n. Una base que permet allunyar-se, investigar i tornar quan apareix la incertesa.<\/p>\n\n\n\n
Els adults no eduquem nom\u00e9s mitjan\u00e7ant all\u00f2 que diem. Tamb\u00e9 ensenyem a trav\u00e9s del nostre to de veu, el nostre ritme, els nostres gestos i la nostra manera de reaccionar davant les dificultats.<\/p>\n\n\n\n
Quan responem amb impaci\u00e8ncia a una pregunta, comuniquem que preguntar molesta. Quan corregim immediatament cada error, transmetem que equivocar-se \u00e9s perill\u00f3s. Quan resolem totes les dificultats, impedim que l\u2019infant experimenti la seva pr\u00f2pia capacitat. Quan reaccionem amb alarma davant qualsevol problema, convertim el m\u00f3n en un lloc amena\u00e7ador.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 tamb\u00e9 passa el contrari.<\/p>\n\n\n\n
Quan observem amb calma, la calma es contagia. Quan mostrem curiositat, legitimem la curiositat. Quan reconeixem que nosaltres tampoc no sabem una resposta, demostrem que no saber no \u00e9s vergony\u00f3s. Quan pensem en veu alta i busquem informaci\u00f3 juntament amb l\u2019infant, li mostrem que aprendre no consisteix a posseir respostes, sin\u00f3 a saber com acostar-s\u2019hi.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta regulaci\u00f3 compartida \u00e9s especialment important durant els primers anys, tot i que continua sent necess\u00e0ria molt m\u00e9s endavant. Els infants i adolescents van construint progressivament la seva capacitat per gestionar la frustraci\u00f3, mantenir l\u2019atenci\u00f3 i afrontar la incertesa. Per fer-ho, necessiten haver viscut aquestes experi\u00e8ncies acompanyats per adults capa\u00e7os de mantenir una certa estabilitat emocional.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019ambient no \u00e9s \u00fanicament l\u2019espai f\u00edsic. \u00c9s tamb\u00e9 el clima relacional que es construeix al voltant de l\u2019infant.<\/p>\n\n\n\n
Podem cuidar aquest ambient reduint les interrupcions, reservant moments sense pantalles, respectant determinats silencis i evitant omplir cada instant d\u2019instruccions o est\u00edmuls. Per\u00f2 tamb\u00e9 cuidem l\u2019ambient quan mostrem inter\u00e8s per all\u00f2 que preocupa l\u2019infant, quan permetem que una conversa prengui un rumb inesperat o quan no convertim cada experi\u00e8ncia en una activitat avaluable.<\/p>\n\n\n\n
No tot ha de servir per a alguna cosa. No tota conversa necessita una conclusi\u00f3. No tota curiositat s\u2019ha de transformar en una fitxa, un exercici o una explicaci\u00f3 sistem\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n
En moltes ocasions, l\u2019aprenentatge apareix mentre es fa la compra, es prepara una excursi\u00f3, es cuida una planta, s\u2019arregla un objecte, s\u2019observa un insecte o es comenta alguna cosa que ha passat durant el dia. Apareix perqu\u00e8 existeix una situaci\u00f3 real, una pregunta aut\u00e8ntica i un adult disponible per acompanyar-la.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s en aquests moments quan el llenguatge s\u2019amplia, les relacions causals adquireixen sentit, apareixen nous conceptes i l\u2019infant comen\u00e7a a situar-se dins d\u2019un m\u00f3n compartit.<\/p>\n\n\n\n
Crear aquesta disposici\u00f3 emocional \u00e9s, en certa manera, senzill. No requereix coneixements especialitzats, materials costosos ni m\u00e8todes extraordinaris. Es construeix mitjan\u00e7ant la pres\u00e8ncia, l\u2019escolta, la calma, la confian\u00e7a i el temps compartit.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 que sigui senzill no significa que sigui autom\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n
Pot resultar dif\u00edcil ser-hi present quan estem cansats. Mantenir la serenitat quan acumulem preocupacions. Escoltar una pregunta quan tenim pressa. Acompanyar un error sense intervenir. Oferir temps quan sentim que mai no en tenim prou.<\/p>\n\n\n\n
Per aix\u00f2, no es tracta de culpabilitzar les fam\u00edlies ni de presentar una imatge idealitzada de la crian\u00e7a. Es tracta de recon\u00e8ixer l\u2019enorme valor educatiu de gestos quotidians que sovint passen desapercebuts.<\/p>\n\n\n\n
Els pares i les mares no ho han de saber tot. No necessiten dominar cada mat\u00e8ria escolar ni anticipar cada necessitat dels seus fills. El que poden oferir \u00e9s una cosa m\u00e9s b\u00e0sica: un espai emocionalment segur des del qual mirar el m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n
Un espai on hi hagi temps per explorar, preguntar, escoltar, parlar, tornar a preguntar, equivocar-se, descobrir, aprendre i desenvolupar-se.<\/p>\n\n\n\n
Perqu\u00e8, abans d\u2019ensenyar qualsevol contingut, potser haur\u00edem d\u2019ajudar l\u2019infant a entrar en aquest estat d\u2019activaci\u00f3 tranquil\u00b7la en qu\u00e8 aprendre deixa de ser una obligaci\u00f3 i torna a convertir-se en una possibilitat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Facilitar l\u2019aprenentatge dels infants no \u00e9s tan f\u00e0cil com pretenen molts docents ni tan dif\u00edcil com creuen bona part dels pares i les mares. No \u00e9s tan f\u00e0cil perqu\u00e8 no n\u2019hi ha prou amb reunir un grup de nens i nenes en una habitaci\u00f3, demanar-los que es mantinguin asseguts i explicar-los una s\u00e8rie de continguts. … Continua la lectura de Abans d\u2019aprendre: la disposici\u00f3 emocional de la inf\u00e0ncia<\/span>