He estat pare en cinc ocasions. Tres nois enormes que ja volen sols, encara que de tant en tant tenen algun aterratge forçós, i dues nenes petites amb un cor immens.
Faig de professor de secundària des de fa 16 anys. Vaig arribar de rebot, i m’he quedat per vocació. Em considero afortunat de poder dedicar-me a això, i crec que sóc la persona que més aprén a les meves classes.
Tot i això, la meva professió i allò que m’ha definit durant anys és el desenvolupament de software informàtic. Al llarg dels 31 anys que he dedicat a aquesta tasca, he treballat per a més de 100 empreses i he participat en prop de 400 projectes de desenvolupament de software.
Però un bon dia vaig descobrir que el cervell humà és bastant més interessant que els ordinadors… Vaig començar a estudiar psicologia, i 15 anys, tres plans d’estudis i dues universitats diferents, encara continuo gaudint de la carrera, encara que potser ja va arribant el moment d’acabar-la.
He estat pare unschooler dels meus tres primers fills al llarg de vuit increïbles anys. Aquests nens ara ja són adults, i em van sorprendre amb uns resultats acadèmics inesperadament impressionants quan es van incorporar al sistema educatiu ja en l’etapa postobligatòria.
En aquella època unschooler vaig publicar diversos llibres i un bon grapadet d’articles sobre l’educació. Va ser una època vital molt intensa, que va acabar bruscament amb la ruptura amb la mare dels meus fills.
Ara, onze anys després, el naixement de les meves filles Ona i Gaia ha tornat a encendre la guspira de la meva passió per l’ésser humà i per com acompanyem els nostres infants.
Tots aquests anys, totes aquestes experiències m’han ensenyat moltes coses. Tècniques, estratègies, aprenentatges que estic desitjant compartir amb tu. Però sobretot he aprés un punt clau: no hi ha ‘secret ingredient’, no hi ha una clau màgica, una forma perfecta de fer les coses. N’hi ha moltes, moltísimes, tantes com fills i filles. Tantes com mares i pares.
Tenim molta feina a fer. Però és una feina meravellosa. Ens hi posem?