Una de les principals funcions del sistema educatiu és preparar les persones per a integrar-se en la societat en la que viuen. I, per a una gran majoria d’alumnes, i segons l’òptica acadèmica, aquesta integració passa inevitablement per la incorporació al món laboral.

Llavors, per garantir l’esmentada incorporació, el sistema educatiu aplica una estratègia basada en una interpretació reduccionista de l’ésser humà. Tant si ho anomenem coneixements, com habilitats, com competències, al final es tracta de petits blocs que s’ha de transmetre a l’alumne i amb els quals anar construint la persona que aquest alumne ha de ser en el futur.

Vaig a explicar una petita història inventada, que no té cap semblança amb la realitat… Tot va començar un bon dia, en un país que no existeix, on unes persones molt intel·ligents van tenir una gran idea.

Quelcom que revolucionaria la societat, i acabaria amb gairebé tots els problemes. Era una idea novedosa i fascinant, i tothom estava encantat. A aquesta gran idea la van anomenar ‘escola’.

Hi ha forta evidència de què així és. I diversos autors són molt contundents… “

Com més pantalles consumeixen els nostres fills, menys intel·ligents es tornen.” (Michel Desmurget, neurocientífic)

“L’ús excessiu de dispositius digitals provoca una mena de demència prematura en els joves.” (Manfred Spitzer, psiquiatra i neurocientífic)

“En primària, les pantalles haurien de ser eliminades al 100%. En secundària, només per aprendre a fer-les servir com a eina de treball.” (Francisco Villar, psicòleg)